Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L’ús del mot èpica s’ha reintroduït en el llenguatge col·loquial arran d’algunes gestes esportives i, també, per alguns esdeveniments de caràcter sociopolític. L’èpica fa referència a fets inusuals que fan llegenda protagonitzats per herois que s’han enfrontat a determinades «lluites». L’èpica desplega una narrativa amb un sentit col·lectiu i, sovint, tot i que la seva etimologia no hi té res a veure, ens fa recordar la paraula ètica per les raons de fons que justifiquen la defensa d’un què determinat. Existeix, però, una altra èpica que ens parla de grups de persones que desenvolupen la seva tasca molt més silenciosa, constant i a llarg termini en un context de gran dificultat i complexitat. Ens referim a l’èpica dels voluntaris, de la majoria dels pares i d’un bon nombre d’universitaris.

La finalització del curs acadèmic justifica alguna reflexió sobre aquests darrers. La universalització del sistema universitari ha comportat una gran diversitat d’actituds davant el repte enorme de la formació superior. Pertoca donar suport i encoratjar tots aquells universitaris que naveguen a contracorrent i no es deixen atemorir per situacions plenes d’obstacles o pels poders que intenten conduir el col·lectiu juvenil vers la banalitat. Universitaris que davant d’una societat que presenta prejudicis, poques oportunitats laborals i professionals, etc., assumeixen amb esforç i qualitat la seva formació com a instruments bàsics de creixement. Joves que ocasionalment viuen en pròpia pell les conseqüències d’una ruptura familiar o el traspàs d’un progenitor que arriba en el moment d’una transició important. Estudiants que entomen amb protagonisme el procés d’ensenyament-aprenentatge com a veritable formació personal, ciutadana i professional i que vinculen la universitat amb la construcció de personalitat, la vida i la professió. Joves que davant del mantra «universitat pública i gratuïta» opten per models que responen als seus convenciments educatius, metodològics i axiològics. Universitaris que, a més de fer un esforç per desplegar una tasca laboral bàsica per gestionar els costos o col·laborar amb la família, també participen en projectes d’aprenentatge-servei, cooperació o solidaritat. Alumnes que són capaços de sortir de les zones de confort familiar, emocional o cultural i encarrilen experiències internacionals. Futurs professionals que, en acabar un grau, són conscients de la necessitat de seguir formant-se i assolir un nou repte.

Sovint testimonio que l’entusiasme, la força i la vitalitat que es viu en les graduacions deriva de la consciència d’una experiència èpica compartida que aplega passats, presents i futurs amb noms i cognoms. Una èpica sense soroll que cal reconèixer.

 

Publicat a Catalunya cristiana, núm 1916, Barcelona 12 de juny de 2016, p. 17.