Vés al contingut

El conjunt de celebracions amb motiu de la commemoració del 700 aniversari de la mort de Ramon Llull afavoreix la recuperació i el reconeixement d’aquesta figura gegantina. A hores d’ara s’han superat la majoria de prejudicis i, cada cop més, la seva vida i obra són una mica més conegudes. Ara bé, tot considerant que no només fou un gran pensador sinó també un savi ben singular fruit del seu aprenentatge, activitat, diàleg, mètode i universalisme, hom podria preguntar-se si estaria orgullós de la universitat i del sistema universitari. La pregunta no és menor en dos sentits. En primer lloc, perquè Llull no féu estudis reglats a la universitat i, d’altra banda, hom podria dir que la seva intencionalitat, el seu mètode i el seu sistema s’han mantingut alternatius a la universitat durant segles. De fet, l’argument o caracterització de Ramon lo foll no és suficient per justificar l’exclusió del seu Ramon Llull i el model universitari projecte dels escenaris oficials. El seu model fou tan innovador, integrador, divers i compromès que el sistema universitari ha necessitat un llarg període de temps per copsar el potencial del seu paradigma.

En efecte, Llull va anticipar fa segles alguns dels temes i de les pràctiques més reeixides a les millors universitats contemporànies. La mirada des de la complexitat i la visió holística, l’aprendre a aprendre, la formació continuada, el viatjar per conèixer, el diàleg intercultural i interreligiós, la integració de sabers, la coherència i el vincle entre el ser i el saber, el compromís amb la societat i l’entorn, la noció de procés i la importància del temps, el valor de la recerca i les publicacions, el processament de les dades i la sistematització del saber, la incidència de la doctrina i pràctica educativa, l’humanisme i els valors, el cosmopolitisme, la importància de les llengües, el necessari conreu de l’espiritualitat, la relació entre teoria i pràctica, la proximitat mestre-deixeble, la condemna de la falsedat en els càrrecs públics, etc., no fan sinó confirmar que un determinat tipus d’universitats plaurien Llull i altres foren ben rebutjades.

L’Any Llull suposa una extraordinària oportunitat per «desencriptar» els fonaments d’un paradigma ple d’originalitat, singularitat i futur, realment interpel·lador i capaç de seguir introduint millores en el model universitari per tal d’afavorir respostes satisfactòries a les grans transformacions i reptes de l’esdevenidor. Llull no és caduc ni un llast, ans al contrari, la seva vitalitat i enginy enlairen la condició humana i de qualsevol sistema. L’empremta lul·liana integrada i projectada sobre el model universitari continua sent una enorme oportunitat.

Publicat a Catalunya cristiana, núm 1.911, de 8 de maig de 2016, p. 14.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.