Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Són molts els esdeveniments d’arreu i, especialment, a Catalunya que expliciten una primavera educativa, és a dir, un temps de singular vitalitat, renovació i transformació. En efecte, escoles, universitats, xarxes, moviments, congressos, simposis, etc. configuren un fenomen ple d’esperança. A diferència de la primavera climatològica que s’esdevé com un veritable do, la primavera educativa és fruit d’un immens esforç i compromís per tal de donar respostes educatives en coherència a les necessitats i exigències del segle XXI. Per això és del tot coherent que com a ciutadans agraïm infinitament tots els professionals implicats en tan important repte.

Una bona mostra d’aquesta primavera educativa ha estat el II Simposi Internacional Barcelona, Educació i Canvi, coorganitzat pel Col·legi Montserrat, Fundació Jesuïtes educació i la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL. Una de les consideracions que més m’ha cridat l’atenció és la necessitat de repensar la noció d’educació integral en el marc dels canvis i oportunitats del món contemporani. Per a la majoria dels educadors aquest és un concepte molt sòlid i força interioritzat. Quina és, doncs, la qüestió? No es tracta de negar res del plantejament clàssic però hem de contemporaneïtzar el sentit de l’expressió —sense renunciar a la idea del conreu de totes les dimensions. És a dir, anar més enllà! Així, doncs, integral també voldrà dir treballar en xarxa per incorporar més persones, institucions, reptes, instruments, etc.; experimentar els diversos «inter» —intercultural, interdisciplinari, intergeracional, internacional, etc.— com una veritable experiència de creixement a partir de les relacions que permeten aquest «entre»; assolir en la pràctica els avenços de la neurociència —la plasticitat del cervell, les aportacions sobre l’aprenentatge, etc.—; establir un potent vincle amb el món a través de la incorporació d’uns relats bàsics, per exemple, la Declaració universal dels Drets Humans, la democràcia, els 17 Objectius mundials de Desenvolupament Sostenible de l’ONU; interrogant-nos les nostres creences sobre l’aprenentatge, les pràctiques o els sistemes i preguntar-nos si van realment d’acord amb la idea de canvi i l’educació integral; no defallir en transmissió i testimoniatge de valors bàsics; i, evidentment, integrar de manera seriosa i definitiva els protagonistes del futur, els infants i els joves.

Comparteixo la convicció que en el cor d’aquesta primavera educativa hi ha un renovat i eixamplat encontre amb l’experiència d’educació integral que no vol dir una altra cosa que una opció radical per la humanització. Sí, una veritable Pasqua!

Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1960, de 16 d'abril de 2017, p. 18.