Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A l’escola sempre tindrem necessitat de la pedagogia i dels pedagogs. I molt més en les etapes en què els centres educatius es repensen i viuen transformacions profundes. Hem de reconèixer, però, que hem generat un gran buit, millor dit, una gran limitació i, fins i tot, contradicció quan ja fa dècades que hem consolidat afirmacions com «l’escenari de l’aprenentatge no és exclusiu de l’escola» o «l’educació és quelcom per a tota la vida». En honor a la veritat, cal afirmar que als manuals —la pedagogia— va més enllà de l’entorn escolar, constatem entorns professionals reeixits com la pedagogia social i, fins i tot, les informacions aportades pels col·legis professionals abunden en un nombre no menyspreabled’iniciatives i perfils més enllà de la tasca als col·legis. Però, en qualsevol cas, la presencialitat i la implicació de la pedagogia és infinitament desproporcional al valor, la complexitat i l’expectativa que comporta l’educació en un sentit contemporani. En efecte, necessitem una pedagogia i uns pedagogs coincidents amb els nous temps per cobrir la geografia i la cronologia de tota la realitat educativa.

Es tracta, per exemple, d’una pedagogia per afrontar les transicions de la vida —especialment en els aspectes formatius i professionals— que cada vegada seran més nombroses, significatives i, possiblement, més disruptives. Una pedagogia que amb instruments propis de l’època i coneixedora dels condicionaments actuals faciliti als progenitors i a totes les noves realitats familiars la formació, l’orientació i l’acompanyament de l’educació dels fills. Una pedagogia, també, molt experta i focalitzada en els processos formatius de les empreses i organitzacions, sigui per dissenyar, acompanyar i avaluar processos formatius o per elaborar i desplegar estratègies d’aprenentatge en el si d’una institució. Ens cal, és clar, unapedagogia potent del diàleg i de la participació. Ens referim al diàleg i la participació de la comunitat i de la ciutadania, del diàleg intercultural i interreligiós. I per què no, una pedagogia que col·labori amb la intel·ligència anticipatòria (antiga prospectiva) per col·laborar en els processos anticipadors i/o preventius amb seny i cura.

La comprensió de l’educació del segle XXI ha de comportar una pedagogia sense fronteres.

 

Publicat a Catalunya cristiana, núm 1955, de 12 de març de 2017, p. 14.