Vés al contingut

L’itinerari de preparació del Pla pastoral de la diòcesi de Barcelona i les típiques escenes pessebrístiques del Nadal han focalitzat la meva atenció en l’expressió «petits ramats». Si bé la metàfora del pastor i del ramat té una significativa referència i un profund sentit en els textos de l’AT i el NT, el concepte «petit ramat» és molt menys usual (Lc 12, 32, per exemple: No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne). La idea de petit ramat atribuït al moment present de l’Església és ben suggeridora i acull un conjunt de sentiments i d’experiències de l’escenari actual. Un escenari que principalment veu uns recursos humans limitats —tot i que s’ha de mirar el potencial de futur— i un entorn per gestionar des de la humilitat i la disponibilitat.

Les festes nadalenques, més enllà de la lectura ad intra, sempre ens conviden a una mirada cap enfora, en sortida. I per això fora bo fer una profitosa aplicació de la noció petits ramats ad extra. En primer lloc, aplicat a la resta de les moltes comunitats de l’església que no són les pròpies i, en segon lloc, als petits ramats o el conjunt de diversos col·lectius humans que viuen al voltant nostre. En relació amb el primer aspecte afirmem que ens toquen temps de parar atenció i emfatitzar la identificació del mateix pastor, la capacitat de fer camí i la revisió de les nostres actituds. En efecte, les comunitats en la seva rica diversitat, ara per ara, han de viure un procés de retorn a l’essència de l’Evangeli i, per tant, remarcar els aspectes de la comunió en la missió.

Però això no fora suficient si a l’exterior no percebem una ingent quantitat de petits ramats, alguns d’aquests sense pastor o sense pastures, d’altres obligats a transitar per espais plens de riscos i perills i, fins i tot, uns quants tancats i presoners en espais que posen de manifest que els drets humans encara tenen un llarg camí per recórrer. Davant les dificultats, els éssers humans tendim a fer pinya o a constituir-nos en petits col·lectius. Quantes reagrupacions familiars, veïnals, ètniques, etc., són fruit d’un clam social, polític o econòmic? Sentir-nos petit ramat és fonamental no només per ajudar a vèncer la solitud —la nostra i la dels altres— sinó també per ajudar-nos a comprendre la limitació de la condició humana, copsar el valor de les agrupacions humanes, parlar i dialogar des d’un mateix nivell i amb un mateix llenguatge, compartir preocupacions bàsiques. Sentir-nos petit ramat amb un bri d’esperança entre petits ramats és celebrar el Nadal!

Publicat Catalunya cristiana, núm 1945, d'1 de gener de 2017, p. 13.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.