Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

La proximitat de l’inici del període de preinscripció escolar ha generat un seguit d’accions al voltant de la motivació i la descripció de l’ensenyament escolar de la religió. Són diverses les raons que justifiquen els articles, els díptics, els fulls informatius... D’una banda, la preinscripció d’un/a fill/a a l’escola sempre comporta un cert enrenou i sovint les qüestions més pràctiques fan “aparcar” -ni que sigui provisionalment- les qüestions de fons. Però tot té uns terminis administratius i s’agraeix un recordatori. D’altra banda, freqüentment, no es coneix prou bé l’actual normativa, o simplement, no es dóna a conèixer suficientment per part del centres escolars. Finalment, i per a mi la raó més important, s’escau descriure amb claredat les finalitats i els continguts de l’assignatura de religió catòlica. Efectivament, explicar què vol dir fer classe de religió catòlica ara i aquí. Insisteixo en l’ara i aquí perquè el passat, les desinformacions, els prejudicis, les militàncies a la contra, i també, les “males pràctiques” (que també n’hi hagut!) poden provocar una visió esbiaixada. Més enllà de la tipologia d’escola no estem massa acostumats a fer eleccions o tries en el marc del sistema educatiu obligatori. L’aportació de dades, informacions i de criteris sempre és una bona aliada de la llibertat. 
 
Una de les principals novetats d’enguany ha estat l’elaboració d’un video-clip “Digues sí a la classe de religió de breu durada que es troba penjat a Youtube i, del qual, també hi ha informació al web de la Conferencia Episcopal Tarraconense. Recomano el seu visionat. Evidentment, no hi és tot però cal reconèixer que s’aporten molts elements bàsics, i alhora, es fa d’una manera clara, àgil i agradable.
 
Ara que l’expressió “Pati o Atri dels gentils” ha assumit una nova embranzida -veure, per exemple, l'interessant comentari de Cori Casanova , o també, arran de les manifestacions de Monsenyor Ravasi, president del Pontifici Consell de la Cultura en la seva estada a Barcelona (La Vanguardia de 24 de gener de 2010, pàg. 47)-, voldria acabar fent una breu consideració en relació a la classe de religió.
 
En el nostre context -salvant les distàncies però recreant l’expressió metafòrica- la classe de religió catòlica també fa una tasca de “Pati dels gentils”. En primer lloc, perquè tota escola participa d’aquesta naturalesa entesa com espai de trobada, convivència, diàleg, expressió o interpel·lació... del pluralisme i de la diversitat. I més, quan es fa present el/la mestre de religió a través de la seva activitat quotidiana. En segon lloc, perquè en l’àmbit dels arguments, de les raons, del discurs... sobre la religió i la fe, tot creient o no creient, participa del rol del “gentil” pel que fa al dubte, l’interrogant, la recerca, la ponderació d’altres valors o tradicions... També, perquè tot i que l’oferta de la matèria es fa des de la confessió catòlica -que significa que l’estructuració, la síntesi, la perspectiva del diàleg, les interpel·lacions.. es realitzen prioritàriament des de els continguts de la fe catòlica-  això, ni significa que s’adreci exclusivament als catòlics, ni que demani una resposta religiosament confessant... A les aules -també de les escoles confessionals- juntament amb alumnes de famílies catòliques ens trobem amb un important indiferentisme religiós i la presència d’estudiants d’altres tradicions religioses. L’assignatura de religió, certament, ha de ser públicament rica culturalment i interpel·ladora per a la intel·ligència dels estudiants, però respectuosa amb els seus posicionaments, processos i itineraris personals i, especialment, acollidora. Tant de bo que el nostre “pati” sigui veritable pòrtic, frontera o llindar per tal que hom pugui transitar i moure’s amb arguments, llibertat i orgull.