Vés al contingut

Sona a visió economicista de la vida però és una expressió ben arrela a la nostra llengua. És anàloga a revisar, valorar o analitzar un itinerari però cal reconèixer que «fer balanç» té ganxo i espontàniament traspua implicació. Algunes dates del calendari i algunes èpoques de la vida inviten a fer balanç com, per exemple, la finalització de l’any natural, un determinat aniversari o el tancament d’una etapa professional. El ritme del calendari acadèmic ens atorga als pares, educadors i estudiants una ocasió privilegiada. L’aprofitem prou? Fer balanç és quelcom instintiu o convé fer-ne aprenentatge?
 
Tinc el ple convenciment que fer balanç resulta cabdal en la vida de les persones i ens  ajuda  a mesurar el creixement humà i a no viure presoners de la supercialitat o d’una deriva sense rumb. Perquè fer balanç suposa desplegar una capacitat d’anàlisi dels fets, de les seves causes i els seus efectes. Implica revifar aquell hàbit una mica rovellat de l’examen de consciència i explorar les nostres actituds i conductes, i valorar els nexes amb la nostra actuació. Significa recuperar un determinat projecte previst i escanejar-lo per conèixer què hem fet i què no, què ha estat possible i què hauria estat millor. Fer balanç, també vol dir auscultar les nostres emocions i autopreguntar-nos com estem en l’àmbit dels sentiments, dels afectes i les relacions, també, interrogar-nos com estan els altres amb mi. Fer balanç és una molt bona estratègia per fer memòria, recordar, prendre consciència del pas del temps i del canvi, és a dir, d’on venim, fins on hem arribat, què ens queda i quines circumstàncies tenim ara. Fer balanç ens col·loca en la pole position -com dirien  els amants de la Fórmula 1-, per percebre les coses a millorar i preveure un entorn positiu, en definitiva, arrencar amb més força.  
 
En qualsevol àmbit educatiu, fer balanç personal  hauria de ser –no diré pas una competència- però sí un hàbit del tot ineludible com a mínim un cop cada curs. De tot això, els professionals de l’educació n’hem de parlar amb solidesa i seguretat, ens hem de dotar recursos i temps adients per facilitar la seva realització. I més encara, avui en la universitat, ho veig del tot imprescindible si volem ciutadans, professionals i investigadors conscients de la seva actuació i responsabilitat. Aprofitarem l’oportunitat d’aquest final de curs? 
 
Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1813, de 22 de juny de 2014, p. 12.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.