Cada inici de curs acadèmic suposa una pila de reptes, tot i que, certament, ni tots són de lamateixa magnitud ni del mateix àmbit. El contingut confluent de tres grans relats actuals haurà de centrar la tasca educativa de manera molt significativa a partir d’aquest 2015-2016 en l’ecologia i la sostenibilitat. En efecte, l’encíclica Laudato si’ del Sant Pare Francesc sobre la cura de la casa de tots (maig 2015), el document Repensar l’educació. Vers un bé comú mundial? de la Unesco (també del 2015) amb un primer punt titulat «El desenvolupament sostenible: una preocupació essencial» i, finalment, l’agenda dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), prevista per a la seva aprovació durant la pròxima tardor, configuren tres veus d’irrenunciable acollida i de necessària reacció.
L’ecologia i la sostenibilitat no són temàtiques noves i tal vegada per a moltes persones puguin suposar una certa reiteració. Però compte perquè allò que ens estan indicant aquests documents —amb una perspectiva molt preocupada però alhora sense caure en un pessimisme tancat— és que quelcom radical i de prioritat màxima hem d’assumir. Els reptes són gegantins i les transformacions, encara massa febles. En efecte, podríem dir que estem en temps afegit i, sí o sí, s’ha aprofitar fent un gran esforç per part de tots. En l’àmbit educatiu —sigui l’educació obligatòria, post-obligatòria, universitària o no formal—, aquest nou missatge i posicionament davant l’ecologia i la sostenibilitat ha d’anar més enllà d’un «rentat de cara» de la nostra ja tradicional educació ambiental.
En qualsevol entorn educatiu caldrà, doncs, tenir presents cinc aspectes fonamentals. Primerament, assumir el problema de fons que no és un altre que la qüestió antropològica. Necessitem una formació més profunda i un replantejament de la nostra dimensió relacional, el diàleg i la responsabilitat. En segon lloc, situar el compromís per la sostenibilitat i l’ecologia en el marc d’un itinerari educatiu ferm del compromís ètic de cada persona. Tercer, garantir uns coneixements científics bàsics de les qüestions prioritàries del debat des de les diverses àrees del coneixement.També, una opció decidida per una visió holística i integradora de l’ecologia, és a dir, una ecologia social, ambiental, econòmica i cultural. Finalment, educar des d’escenaris que institucionalment optin decididament i eficaç per a la sostenibilitat. Aprofitarem de debò aquest temps afegit?
Publica a Catalunya Cristiana, núm. 1876, de 6 de setembre de 2015, pàg.12.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.