Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Evidència o tòpic? Possible o impossible? Convençut o escèptic? Tothom pot  formular-se aquesta pregunta: quin sentit té el vector bàsic que dirigeix la meva vida? És una força que va de dins cap enfora o de fora cap endins? O encara més clar: qui o què construeix el meu projecte? Formar una personalitat sòlida i harmònica significa anar elaborant i desenvolupant un projecte de vida que doni sentit a la nostra existència. L’humà, en el seu creixement, no pot restar al marge de la seva pròpia decisió —llibertat—, de les seves possibilitats —autonomia— i dels altres —solidaritat—. I tot això implica que el jo ha de tenir la possibilitat de definir-se i determinar-se des de l’interior.

En el passat, massa vegades, aquest creixement s’ha vist dificultat per un entorn repressiu que es manifestava a través l’autoritarisme, les obligacions, la por, etc. Diferents realitats de la nostra societat com la mateixa educació, les relacions laborals, la política, la situació de la dona o la pròpia religió han estat afavoridors d’una «determinació exterior» que més enllà de ser il·lustrativa, orientadora o interpel·ladora assolia visos d’imposició i lligam. Actualment, a casa nostra, els escenaris no semblen repressius, si més no d’entrada. Ara bé, tenim unes situacions i uns sistemes «exteriors» que ens creen moltes dependències, limitacions o simplement exclusions. En efecte, el consumisme, les modes, determinats grups, la complexitat contemporània, la pobresa, la globalització, la tecnologització, etc., generen situacions molt potents d’obligacions, determinacions o impossibilitats.

La celebració del bicentenari del naixement de Sant Joan Bosco i la seva gran obra educativa ens ajuda a recordar i actualitzar la importància que té la transformació de l’ambient ja que aquest és clau tant per afavorir la disminució de l’impacte negatiu i generar una realitat positiva com, també, per canviar les situacions i els fets objectius. Però allò nuclear del sistema de don Bosco és la pràctica del creixement humà des de l’interior a partir de tres eixos que avui es podríem traduir per «cor», «racionalitat» i «espiritualitat». Aquests tres eixos juntament amb la formació integral són elements essencials que no podem oblidar mai en un context contemporani ple de brogits d’ombres i, alhora, brolladors d’esperances. Vist així tot allò que ens envolta suposa també una gran oportunitat per contemplar, interrogar, gaudir, aprendre o dialogar.  Créixer i ajudar a créixer és una aventura proporcionalment apassionat a la intencionalitat humanitzadora.       

Publicat a Catalunya cristiana, núm 1862, 31 de maig de 2015, p. 12.