En aquesta societat –on les professions van requerint d’una banda la necessària formació permanent i de l’altra l’especialització– la realització del cicle de postgrau resulta cada cop una pràctica més habitual. Els factors que condueixen a aquesta opció són diversos i sovint molt justificats. Ara bé, més enllà de les competències específiques pròpies d’un cicle universitari, quins són els elements significatius en la construcció de la persona que afegeixen un màster universitari o un doctorat?
En efecte, un màster o un doctorat no només aporten quantitat sinó preferentment qualitat. En aquest sentit, el perfil del subjecte guanya en singularitat i la persona eixampla i continua el seu itinerari en l’autoconstrucció com a ésser únic i divers. D’altra banda, hom podria dir que l’assoliment d’un grau (primer cicle) introdueix al món dels perfils professionals tot incorporant-te en un col·lectiu concret i, per tant, socialitza. En un moment determinat, el titulat ja forma part del món dels psicòlegs, els mestres, els periodistes, els fisioterapeutes, etc. Però un màster o un doctorat, després d’una etapa de socialització o d’integració, remarca –sobretot– l’aspecte de la individualització, especialment, per les moltes decisions o les múltiples opcions que implica aquest recorregut. Pel camí s’ha dit «no» a moltes coses i això modela l’esperit i el caràcter. Alhora, en aquest cicle d’estudis, dir un «sí» implica haver fet un discerniment acurat que anticipa i assumeix les possibles conseqüències pròpies d’una determinada tasca o recerca. Prendre decisions, tenir iniciatives, escollir, viure contextos de separació d’itineraris d’altres companys, distanciar-se i experimentar la soledat, sens dubte conrea enormement la personalitat.
Finalment, cal recordar que en el món universitari el màster i el doctorat estan considerats com allò que dóna peculiaritat a la institució i que d’alguna manera representa el seu «nucli dur». S’espera que la professionalització, la investigació o la recerca provoquin en algun moment transferència i, per tant, retorn a la societat. A través de la creativitat allò que semblava impossible es farà possible. Recrea i humanitza la vida del col·lectiu i la del propi individu que ha contribuït amb la seva aportació. Un màster o un doctorat no és simplement tenir més. Suposa la possibilitat de créixer com a ésser humà.
Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1832, de 2 de novembre de 2014, p.12.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.