El marge de temps que ha de transcórrer entre el Sínode extraordinari que acaba de finalitzar i el Sínode ordinari de 2015 sobre «La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani» és gairebé d’un any. En aquest període, les famílies, les comunitats, els moviments familiars, les parròquies, etc., tenim unes oportunitats privilegiades per viure un entorn ric i anticipatiu.
La primera, consistiria a conèixer de primera mà, dialogar i aprofundir la Relatio synodi o document final de la III Assemblea General Extraordinària. Tot i que per alguns sectors el text ha quedat «curt» el conjunt d’aportacions generen una reflexió i un marc que no es pot menystenir. En concret, sense renunciar a la identitat del model presentat per Jesús, el document presenta la realitat del món de la parella i de la família en una rica perspectiva antropològica, amb una visió dinàmica, reconeixent la complexitat que l’envolta i amb una vocació al creixement humà i espiritual. No es tracta únicament d’una crida a l’evangelització de les pròpies famílies cristianes sinó que suposa la possibilitat de desenvolupar escenaris de reconeixement i de creixement a partir de qualsevol situació. En definitiva, un important desafiament relacional, constructiu i educatiu per a tots.
La segona suposa analitzar la realitat més pròxima i preguntar-nos sobre les causes, els condicionaments i els efectes de tota aquesta realitat en els contextos de les pròpies comunitats locals o moviments. En analogia amb l’exercici del Sínode, «allargar l’escolta» –contemplant la realitat–, parar «la mirada en Jesús» –reconsiderar la frescor de l’anunci de l’evangeli de la família–, i «confrontar» –per tal de discernir els camins pel quals renovar l’Església.
Finalment, una oportunitat per la praxi comunitària, és a dir, la possibilitat d’abaixar barreres o fronteres en determinades situacions, afavorir un procés de reconeixement i respecte davant la diversitat i, alhora, promoure dinàmiques d’acolliment, d’animació i d’acompanyament per a totes aquelles parelles i matrimonis que lliurement vulguin viure un itinerari de creixement en la fe i d’inserció en la comunitat cristiana.
A hores d’ara, en qualsevol cas, la visió i l’actitud pastoral passa per un posicionament proactiu i creatiu molt més enllà de la pura reiteració d’esquemes mentals o pràctics. I, evidentment, una activitat compromesa més enllà de l’espera del discerniment de determinades qüestions que el Sínode s’ha preguntat però que encara no ha resolt. La necessitat de prendre decisions pastorals valents –disposa en el teixit intern de les comunitats– d’un batec amb un alt poder transformador.
Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1837, de 7 de desembre de 2014, p. 14.
Temàtica
Territori
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.