L’expressió i el projecte «Atri dels gentils» ha guanyat molt terreny en poc temps. Per la seva finalitat, estil, escenaris, participants, temàtica, etc., són molts els arguments que qualifiquen molt positivament aquesta iniciativa. L’Atri dels gentils va iniciar els seu llançament internacional amb un preludi a la Universitat de Bolonya (12 de febrer) i, posteriorment, amb un gran èxit a diferents indrets de París (24 i 25 de març). Seguiran altres ciutats, entre elles Barcelona. La proposta recull de manera estructurada i organitzada la idea de Benet XVI (21 de desembre 2009) de promoure un espai de diàleg «amb aquells per als quals la religió és una cosa estranya, per als quals Déu és un desconegut i que, malgrat això no volguessin estar simplement sense Déu, sinó acostar-s’hi almenys com a Desconegut».
Val a dir, però, que davant d’esdeveniments que incideixen tan positivament i que provoquen tanta atracció i expectació, també, com Església hauríem de ser conscients d’un seguit d’implicacions col·laterals no menors. N’assenyalem cinc, totes elles relacionades amb el «diàleg» que és en bona part el moll de l’os del projecte.
En primer lloc, i sense menystenir els arguments antropològics i educatius que justifiquen qualsevol diàleg, caldria desenvolupar una certa pedagogia de les raons de caràcter teològic que motiven i justifiquen el seu sentit més profund. D’altra banda, ser molt conscients i practicar l’actitud de fons que comporta tot diàleg més enllà d’un trobament i escolta (que no és pas poc!), sinó també el fet de rebre i aprendre de l’altre. Una tercera qüestió cabdal és el reconeixement d’accions, estructures i/o organitzacions que ja a hores d’ara desenvolupen un rol similar i que d’alguna manera ja han anticipat l’Atri dels gentils. Parlem, per exemple, de les diverses modalitats de presència de l’Església en el món universitari, d’espais o edificis de patrimoni artisticoreligiós o de les comunitats monàstiques que fan diversa tipologia d’acollida. El seu ple suport també significa desenvolupar un projecte similar. Un altre apartat que s’imposa és el del manteniment d’altres focus complementaris de diàleg com puguin ser el diàleg ecumènic, intereligiós o el mateix diàleg intraeclesial. Fóra una contradicció perdre pistonada en aquests segments. Finalment, desplegar coherentment l’Atri dels gentils, a més d’una tasca de reciprocitat (creients i no creients), comporta una acció autoimplicativa de les comunitats cristianes locals en la inculturació de la seva fe com un primer procés del veritable diàleg fe-cultura.
Publicat a Catalunya Cristiana, edició 1650, 8 de maig de 2011, p.14
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.