En temps complexos i convulsos hauríem de practicar molt més el fet de pouar en el patrimoni de la humanitat. Literatura i filosofia, tradicions i valors, conviccions i procediments, etc., i també, en les pròpies experiències, algunes d’elles, tan senzilles que sovint passen desapercebudes. En aquest escenari ens trobem amb els acords. Un acord és una mena d’«estació d’enllaç» perquè suposa un espai de trobada i perquè sempre suposa un punt d’arribada i, alhora, quelcom per iniciar. Acordar ha estat i és una de les més belles pràctiques humanes perquè en l’àmbit més petit o per al col·lectiu més ampli, en l’escenari familiar o ciutadà, per al món empresarial o polític... sempre genera un valor. De fet, els acords representen una de les expressions més humanes i humanitzadores. El valor dels acords es podria sintetitzar en tres potencials: el progrés, la cohesió i l’educació.
En la història de la humanitat són innombrables els exemples de progrés en l’àmbit social, laboral, polític, econòmic, científic... derivats dels acords. Aquí allò que emergeix és la capacitat o el potencial de mirar al futur i albirar una situació millor. I tot fruit d’un acord! També són una quantitat ingent els acords que han facilitat un pas significatiu en la cohesió sigui en l’àmbit matrimonial, familiar, veïnal, comunitari, intercultural, etc. Tots assaborim amb gust un acord perquè el potencial cohesionador implica l’acceptació de raons, situacions, identitats... En una altra perspectiva, els acords tenen un alt potencial educatiu a l’escola i a la universitat. Un acord no és altra cosa que arribar a un nou argument o resultat després d’un diàleg —entre estudiants, pares, mestres o professors— que lliurament i conscient s’assumeix, ara, com a norma o com valor propi. I quan les coses es fan així la persona es fa més madura perquè ja no tenim davant nostre un mandat extern sinó un criteri interior. Teixir acords és una de les pràctiques que més ajuda al desenvolupament ètic perquè ens posiciona davant les persones i el món d’una manera molt més implicada i corresponsable.
Publicat a Catalunya cristiana, núm 2004, 18 de febrer de 2018, pàg. 14.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.