Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L’acompanyament espiritual i personal entès com un instrument al servei d’un procés de resposta i de creixement no ens resulta gens estrany ni nou. Algunes tradicions espirituals —per exemple, la ignasiana— han assolit un alt grau d’expertesa. A més, malgrat les diferències, molts de nosaltres tenim una certa experiència d’acompanyar en àmbits seculars com el de la salut, l’educació, l’esport, etc. Està clar que, en el marc de l’eclesiologia i de la pastoral contemporània, l’acompanyament cada vegada esdevindrà un fet més important. A tall de petits exemples, només cal recordar que difícilment es pot entendre la crida del papa Francesc a la «conversió ecològica» de l’encíclica Laudato Si sense un acompanyament implícit, així com la impossibilitat de desplegar el capítol vuitè de l’exhortació apostòlica Amoris laetitia sense una pràctica ferma d’acompanyament. El document preparatori de la XV assemblea general ordinària del pròxim Sínode dels Bisbes, Els joves, la fe i el discerniment vocacional, també dedica un bon apartat a aquest tema.

Em pregunto si una actitud coherent amb la noció «Església en sortida» hauria de replantejar algunes novetats. En efecte, molts de nosaltres donaríem com a bona una síntesi d’allò més nuclear de l’acompanyament mitjançant tres verbs: «acollir», «escoltar» i «orientar». La meva sorpresa ha estat quan el text preparatori del Sínode sobre el joves ha explicitat tres verbs significativament diferents per descriure aquest estil pastoral: «sortir», «veure» i «trucar». Què ha passat? Estem parlant exactament del mateix amb altres paraules o hi ha quelcom diferent? D’altra banda, les situacions cada cop més complexes i interrelacionades —aspectes afectius, emocionals, econòmics, laborals, espirituals, etc.— no fan gens fàcil acotar què és un «acompanyament espiritual». En qualsevol cas una conclusió és clara. La crida, la prioritat, l’abast i la circumstància d’aquest acompanyament ens ha d’obligar a proposar-nos una formació específica per tal de donar resposta a les noves realitats des d’una pastoral que manifesti la joia de l’evangeli.

 

Publicat a Catalunya cristiana, núm.1.970, 25 de juny de 2017, pàg.14.