Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Els bons costums, la cortesia, els millors desitjos per als nostres, la il·lusió d’una estrena, etc. són motius que justifiquen la reiterada salutació en començar l’any. Des de fa no gaire temps aprofitem els mitjans digitals per enviar i manifestar aquests sentiments i força persones complementen la típica expressió «Bon Any!» amb acudits, imatges, vinyetes còmiques i, sobretot, amb els famosos memes i emoticones. L’actual conjuntura d’enorme complexitat i incertesa ha afavorit que l’entrada d’aquest 2016 vingués acompanyada de moltes referències simbòliques relacionades amb el nostre estat anímic davant la situació del món i de la societat.

També els clàssics signes de puntuació adjuntats a l’any corresponent poden simbolitzar de manera incipient com volem afrontar o què podem esperar d’un any. Segurament molts de nosaltres ens identifiquem amb algun d’ells. En efecte, probablement el més generalitzat sigui «2016!», amb exclamació, tot expressant la novetat, la sorpresa, la il·lusió, l’alegria i l’espera de quelcom diferent, etc. Però també tenim un «2016?», amb interrogant, que representaria el conjunt de persones o d’actituds vitals que manifesten una gran incertesa, el qüestionament sobre el futur o sobre si estem fent prou bé les coses. Altres optarien per un «2016...», amb punts suspensius, que aplegaria els que tenen consciència d’haver fet camí, d’haver iniciat quelcom però sense la certesa d’haver acabat o tal vegada sense saber com acabarà. També podríem recollir un «(2016)», entre parèntesis, d’aquells que voldrien que en la seva biografia no passés, passés ràpid, passés desapercebut o com una mica secundari.

Com que tenim moltes possibles postures també fem referència a un «2016:», amb dos punts, que agruparia aquells que esperen una focalització concreta a mode de leitmotiv per a tot l’any en ocasió d’un gran esdeveniment, un centenari, una celebració, etc. No faltarien els del «2016,», amb coma, conscients que representa una seqüència que comporta un seguit d’elements d’una sèrie però, en definitiva, ha de sumar amb alguna cosa més. Finalment, també hi ha espai per al «2016.», amb punt, que expressaria l’actitud de tancament abans de l’obertura, d’haver acabat abans de començar o de no esperar res perquè no hi ha oportunitat.

El fort brogit dels greus problemes contemporanis i el seu entramat ens aboquen a un 2016 gens fàcil i ple de desafiaments importants. I és per això que no resultaria estrany que hom s’identifiqués, des d’aquesta perspectiva simbòlica, amb més d’un signe de puntuació. Personalment, optaria per un «2016», amb superíndex de nota a peu de pàgina, que digués: un any especialment dedicat a reflexionar des de tots els àmbits sobre com volem gestionar el nostre món i, també, compromès en el bé comú i en la solidaritat intergeneracional.

Publicat a Catalunya cristiana, núm. 1896, de 24 de gener 2016, p. 12.