Vés al contingut
Des de l'agraïment
Des de l'agraïment

En el post anterior, ja vam fer una petita aproximació a la Litúrgia de l’Eucaristia, si no l’heu llegit, us convidem a consultar-lo. En l’article d’avui ens centrarem en l’origen de la pregària eucarística i introduirem les seves parts.

Origen

La pregària eucarística cristiana té el seu origen en l’oració de benedicció dels jueus. El poble d’Israel és un poble que sap pregar, i ho fa sobretot expressant la seva lloança i gratitud a Déu, abans de passar a la pregària de petició i súplica.

És la mena de pregària que la primera comunitat va heretar, que va omplir de contingut cristià, i que va anar evolucionant fins a arribar, ja als primers segles, a la formulació que ara nosaltres fem servir.

Les parts

La nostra pregària té quatre parts:

L’acció de gràcies: Adreçada a Déu Pare per la manera com ha conduït i continua conduint la Història de la nostra Salvació.

La doble invocació de l’Esperit Sant: La primera perquè converteixi els dons de pa i vi en el Cos i la Sang de Crist, i la segona perquè transformi els qui es disposen a combregar en el Cos eclesial de Crist.

Memòria i oferiment: La memòria de Crist Jesús i l’oferiment del seu lliurament pasqual.

Comunió: I finalment l’oració de comunió amb l’Església: amb els benaurats, amb els difunts i amb totes les comunitats locals.

Tot d’una es veu que és una pregària trinitària: lloem el Pare, fem memòria i ofrena del sacrifici pasqual de Crist, i invoquem Déu perquè l’Esperit actuï avui sobre la nostra celebració. I després expressem la nostra comunió amb l’Església, la comunitat del Déu Tri.

Acció de gràcies

La primera part de la pregària és l’acció de gràcies. Ja ho anuncia el sacerdot en el diàleg introductori: «Donem gràcies al Senyor, Déu nostre», i la comunitat respon: «Cal fer-ho i és de justícia». Aquesta primera part s’anomena prefaci i acaba amb el cant del Sant per part de la comunitat: «Sant és el Senyor... El cel i la terra són plens de la vostra glòria... Beneït el qui ve en nom del Senyor».

Els cristians lloem Déu de moltes maneres. Però la nostra oració d’acció de gràcies més expressiva és la pregària eucarística. Mentre el sacerdot la proclama: estem atents al que ell va dient en nom nostre; sintonitzem amb les seves paraules: fem nostra la seva acció de gràcies; el sacerdot és el nostre portaveu, però tots donem gràcies a Déu; i, a més, hi participem activament amb les aclamacions, sobretot amb el Sant i l’Amén final.

L’actitud primera del cristià davant Déu és la de la lloança i la gratitud. És la nostra oració més fina. No solament ens recordem d’ell per demanar-li coses (que també és legítim i ho fem moltes vegades), sinó sobretot per lloar la seva grandesa, expressar-li la nostra admiració i donar-li gràcies per la seva immensa bondat. A les persones que ens fan un favor, els donem gràcies. És de ben nascuts de ser agraïts. Envers Déu, molt més.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.