Per Nadal, el pessebre

El divendres 13 de desembre (santa Llúcia), vam fer el pessebre del Centre de Pastoral Litúrgica. El pessebre sempre ens regala moments entranyables. El posem al costat del mostrador perquè doni la benvinguda a totes les persones que ens visiten aquests dies, l’acompanyem amb la Pregària a Jesús davant del pessebre que fem per a Missa Dominical i de la missa del dia.

Més enllà del caràcter artístic i popular, el pessebre té tota una càrrega simbòlica que val la pena comentar. L’Albert Dresaire ho explica molt bé en la Introducció del llibre Per Nadal, el pessebre.

Transmetre mitjançant la imatge i el símbol

El tema de les imatges en el cristianisme no és gens secundari. La revelació es concreta moltes vegades a partir d’imatges en diversos nivells. Amb tot, les imatges no són valors ni fins en elles mateixes sinó que remeten sempre a allò transcendent, a allò que dóna sentit. Les imatges tenen valor simbòlic i el pessebre és molt ric en símbols.

La pròpia escena del pessebre, vista globalment és la representació més clara de la presència de Déu en el món: mentre en un racó neix Jesús, el Fill de Déu, la resta de l’activitat del poble no s’atura, el pescador segueix pescant, la bugadera continua rentant. Quina imatge més precisa de com Déu es fa present de forma subtil, de forma silenciosa i gens estrident en el món dels homes.

L’Amor de Déu apareix als llocs més abandonats

Amb la imatge del nen Jesús es fa evident, més que en cap altre lloc, la indefensió de l’amor de Déu que es fa present d’una forma molt suau, conquerint la persona des de dintre i transformant des de la interioritat.

L’establia és el lloc dels fems, de les humitats i de les pudors; allà on ningú no voldria viure. Déu tria una establia per néixer. D’una manera simbòlica podríem dir que l’establia és el lloc de cada persona on s’hi amaguen els aspectes més impresentables de cadascú. No ens agrada reconèixer aquest espai en nosaltres mateixos i pensem que són els altres que en tenen d’establia... Però és aquí on Déu tria de néixer en nosaltres: allà on ens fa més vergonya, allà on ens fa més mal, aquell lloc que no voldríem que existís, on amaguem el que ens fa més por. Déu neix en nosaltres en aquest lloc immund: no el rebutja, sinó que ens hi espera com un infant desvalgut.

Tots els camins porten a... Jesús

De vegades és un camí complicat, impossible, com el que fem recórrer als Reis. Al llarg d’aquest camí s’hi troben personatges amb actituds ben diferents: qui corre cap al portal, qui s’ho pensa una mica, qui no en fa cas. Alhora el camí és el lloc de trobada amb els altres. Quan fem el pessebre podem aprofitar tots aquests aspectes: ¿qui posem al llarg del camí?, ¿amb quines actituds?, ¿fem un camí planer o complicat?

El riu ha estat des de sempre el símbol del pas del temps i també un símbol de purificació. En el pessebre el riu actua moltes vegades com a divisor de l’espai. En un costat hi ha l’activitat del poble: els horts, la dona que renta, el pescador, i cal travessar el riu per anar a trobar Jesús. I si hi ha riu, normalment hi ha pont que és el símbol de la comunicació. Quantes vegades als relats mitològics o llegendaris el pont és un element imprescindible de la història. El riu i el pont en el pessebre poden simbolitzar l’acció que cal fer per anar a trobar Jesús: cal voler anar a l’altre costat i això no es pot fer de qualsevol manera.

Tots els homes som com bous i ases

El bou i la mula, tal com dèiem abans, són dos personatges que coneixem a partir de textos apòcrifs i poden considerar-se com allò que uneix l’Antic i el Nou Testament en l’esdeveniment de Nadal. A Isaïes 1,3 llegim: “Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m’ignora”; aquesta frase s’ha interpretat com una profecia del nou poble de Déu. Davant Déu tots els homes som com bous i ases. De fet en representacions medievals se’ls dibuixa amb rostres gairebé humans i s’inclinen davant de l’Infant com si comprenguessin alguna cosa. Nosaltres som com bous i mules davant l’etern als quals se’ls obren els ulls la nit de Nadal i reconeixen el seu Senyor.

Fins ara, hem parlat de simbologia, però els pessebres també ens poden mostrar diferents rols i actituds. I això és el que tractarem en el proper article que publicarem el dia 26 de desembre (sant Esteve).

Així que, Bon Nadal!