Litúrgia i bombons

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

Dues paraules, ben diferents, que m’evoquen la figura de Mn. Pere Tena, l’estimat bisbe Pere, que va morir el 10 de febrer de 2014.

La referència a la litúrgia és una obvietat. Mn. Tena no tenia pas cap títol oficial de litúrgia. No sé si existia aquesta titulació quan ell va acabar el doctorat, amb 26 anys, el 1954. Però des de ben jove, la litúrgia va esdevenir un eix central de la seva concepció d’Església. S’hi va abocar amb passió, en una època, pocs anys abans del Concili Vaticà II, en què la litúrgia estava ben encarcarada i necessitava una renovació a fons. El seu esforç enllaçava amb tota la tradició europea de la reforma litúrgica que a Catalunya va tenir un moment especialment brillant en el I Congrés de Montserrat, l’any 1915, que va aplegar més de 2000 persones!

Mn. Tena, doncs, junt amb altres persones, amb 30 anys, es va animar a fundar el Centre de Pastoral Litúrgica. Amb permís del bisbe, però amb ganes de promoure una litúrgia que ajudés a viure de manera plena i coherent l’Evangeli. Ben jove, doncs, amb molta iniciativa i moltíssima dedicació va promoure una “pastoral litúrgica”, és a dir que va anar més enllà de l’imprescindible coneixement dels orígens, textos i tradicions litúrgiques. Es tractava de treure la pols a uns quants conceptes, i de convertir en propostes pràctiques i senzilles aquells elements bàsics i significatius de la litúrgia perquè les comunitats cristianes les visquéssim a fons. Calien coratge i creativitat, compartits amb molta de la gent que el CPL va anar aplegant, entre els quals destaca la figura de Joaquim Gomis, periodista, bon coneixedor del llenguatge, que va contribuït moltíssim a fer que aquestes propostes comuniquessin bé el seu contingut. No cal dir que tota aquesta feina es va desenvolupar plenament arran del Concili, quan va caldre dotar les comunitats cristianes de la formació i dels materials necessaris per a tots els canvis litúrgics que l’Església va viure amb il·lusió.

¿I els bombons? És que mossèn Tena era una persona de fina ironia i d’amabilitat extrema. Allò que en italià en diuen “finezza”. Lucidesa, agudesa i atenció a les persones. Per això, poc abans de morir, quan al CPL ens acabàvem de traslladar als actuals locals (carrer de Nàpols 346, 1, Barcelona), va venir a veure’ns. No és pas que tingués cap reunió amb les “altures” del CPL. Va venir a saludar la “tropa” carregat de bombons. Un trasllat, ens va dir, sempre és esgotador i calia reposar forces. Ho vam agrair.

Memorial Pere Tena

Com que es feia estimar, per la bona feina i pel seu tracte, quan va morir, els membres del CPL van acordar establir un memorial Pere Tena no només per recordar-lo a ell, sinó per promoure la tasca de pastoral litúrgica en la línia que ell havia treballat. De fet, d’aquí a uns dies es lliurarà el VIè. Memorial Pere Tena. Si fem una repassada dels premis anteriors, veurem que és una mica desconcertant la diversitat de premiats. I ho és justament perquè la feina de Mn. Tena va ser d’allò més variada: s’han premiat el rigor i alhora el treball pastoral i comunitari de l’Abadia de Montserrat (2015); el treball institucional ben fet del pare Joan M. Canals i del bisbe Julián López a la Conferència Episcopal Espanyola per fer realitat la litúrgia conciliar (2016); la difusió de la litúrgia a l’Amèrica Llatina en el bisbe mexicà Víctor Sánchez (2017); el treball imprescindible dels equips de litúrgia -que sense ser necessàriament experts són com els pràctics que ajuden els grans transatlàntics conciliars  a arribar al port parroquial- en l’equip de la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina (2018); el treball de reconversió de la litúrgia papal (que li deuria comportar uns quants disgustos perquè va voler dir transformar moltes coses!) de Mons. Piero Marini (2019) i el treball acadèmic i erudit del monjo benedictí Juan Javier Flores enguany.

Que per molts anys puguem fer semblants obres, amb molts, molts manobres que tinguin l’esperit de Mn. Tena!

Mercè Solé