Aprofitant que avui és 15 d’agost, us deixem un breu comentari sobre la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, escrit per Josep Lligadas per a la revista Bloc MD.
La Mare de Déu d’agost
El 15 d’agost, ben al mig de l’estiu, celebrem l’Assumpció de Maria, la festa més important de la Mare de Déu. Una festa que ha donat peu a moltes festes majors, i que és moment de trobada a molts llocs. Tot i que, també és cert, actualment queda una mica deslluïda per la dispersió estival, que fa que a moltes esglésies de la ciutat sigui un dia més aviat fluix i amb poca gent, comparat amb el que era en èpoques anteriors.
La festa d’avui no és, certament, la festa més antiga de la Mare de Déu. La més antiga, segurament, és la de l’1 de gener, en què commemorem precisament el principal títol de Santa Maria: el de ser la mare de Jesús, la mare de Déu tal com la va definir el Concili d’Efes l’any 431; una festa que havia desaparegut substituïda per la Circumcisió de Jesús, i que la reforma litúrgica del Concili Vaticà II va recuperar.
La festa principal
Però si bé la de l’1 de gener és la festa més antiga, la d’avui sí que podem dir que és la festa principal, perquè celebra que Maria comparteix la vida plena del seu Fill Jesucrist: Maria ha arribat al final del camí cap on tots caminem.
La data del 15 d’agost prové, segons sembla, del dia de la dedicació d’una església a Jerusalem que va fer edificar l’emperadriu Eudòxia sobre el lloc on se suposava que hi havia el sepulcre de Maria. En tot cas, el fet és que aquesta data va esdevenir primer la festa de la «dormició» de Maria, que a poc a poc va anar-se transformant en la celebració de la seva assumpció, a mesura que el poble cristià va anar fent seva l’afirmació que Maria va ser enduta en cos i ànima al cel. Una afirmació que l’any 1950 el papa Pius XII va declarar dogma de fe.
Model d’esperança
Avui, en definitiva, celebrem que Maria, després de la resurrecció de Jesús i del temps en què ella mateixa va participar de la vida de la primera comunitat cristiana, va ser cridada a compartir per sempre la vida del seu Fill. I així, com va proclamar el Concili Vaticà II i recull el prefaci de la solemnitat, Maria ha esdevingut «imatge i primícia de l’Església gloriosa, model d’esperança certa i consol del poble que camina».
Josep Lligadas
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.