Bon estiu i fins setembre!

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Sabem que hem estat uns mesos sense publicar res en aquest Blog. Els membres i treballadors del CPL, com totes les altres entitats i institucions, hem hagut de dedicar tots els nostres esforços a adaptar-nos a unanova manera de treballar, amb la distància, les dificultats i les incerteses que caracteritzen la pandèmiade la COVID-19. I és per això que hem estat silenciosos en aquest canal. Però això no vol dir que l'haguem abandonat, ja que estem preparant nous continguts de cara al setembre que esperem que us siguin interessants.

Per anar fent boca, us deixem un article d'en Josep Maria Romaguera, president de la nostra entitat, on reflexiona presisament sobre aquesta distància que hem viscut.

Així doncs, bon estiu i fins setembre!

Distàncies

Els últims mesos hem experimentat com en són, de relatives, moltes coses. Per exemple, les distàncies entre persones. Al mateix temps que se’ns demana que mantinguem distàncies socials per evitar contagis, hem experimentat que les distàncies entre pobles i continents s’han escurçat moltíssim pel que fa a l’exposició a una pandèmia. I, al revés, al mateix temps que experimentàvem que no hi havia distàncies entre classes socials en la possibilitat del contagi, hem constatat com n’és de profund l’abís que havíem creat entre les persones i famílies que sobrevivien com podien en l’economia submergida, i que ara han quedat sense res, i les que gaudien d’un benestar que no ho era perquè no era per a tothom. La mesura de les distàncies, doncs, depèn del context i del lloc des del qual mesurem.

L’abisme tan injust que el confinament ha posat de manifest, ha fet evident, també, que potser molta més gent de la que ens pensàvem ha mostrat una gran proximitat a la gent que pateix més. De manera que hem pogut veure com moltes persones s’han ofert com a voluntaris on calguessin mans per a pal·liar els efectes de la crisi; o han començat a fer aportacions en forma de diners o d’aliments, o han incrementat les que ja feien abans; o com determinats comerços han ofert, també, la seva contribució a aquesta causa. Distàncies que s’escurcen. Ens n’hem de felicitar.

De tota manera, i sense treure gens ni gota d’importància al que acabo de dir, hem de tenir present que el gest humà de donar a la persona necessitada implica, per més generositat i gratuïtat que hi hagi, una distància: una superioritat (potser no volguda) del qui dona sobre el qui rep. 

L’Eucaristia que celebra la comunitat de creients en Jesucrist ens ajuda a avançar en la Comunió, és a dir, a escurçar distàncies fins que desapareguin. En l’Eucaristia hi trobem Algú, Jesús, que no dona sinó que es dona. Se’ns dona. "Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell" (Jn 6,56). Tota distància desapareix. És la comunió.

Participar de l’Eucaristia ens porta no donar sinó a donar-nos. Dit d’una altra manera, no donarem sense implicació, no donarem sense comprometre’ns. Celebrar l’Eucaristia ens empeny a fer aquest camí vers les persones, eliminant distàncies, sobretot amb les persones més pobres.

Josep Maria Romaguera Bach