Vés al contingut
Una altra!
Una altra!

Una altra! Això és el que exclama el públic al final d’un concert. I els músics, en veure l’entusiasme de la gent, surten una altra vegada a l’escenari per tocar les seves cançons més conegudes, les millors, les que més els identifiquen i faran que tothom torni a casa amb un somriure.

Salvant les distàncies, es podria dir que l’última fase de la Pasqua fa exactament el mateix. En aquest cas, però, no estem parlant de cançons, sinó de dates concretes; en referim a l’Ascensió i la Pentecosta.

L’Ascensió i Pentecosta

Aquest any Ascensió i Pentecosta se celebren els diumenges 2 i 9 de juny respectivament; i sempre corresponen als últims dos diumenges de Pasqua.

En l’Ascensió se celebra el moment que Jesús és endut al cel, la Glorificació de Jesús en Déu. És un dia per contemplar-lo i sentir-nos cridats a seguir-lo més intensament, a continuar la seva obra de fe i d’amor en el món fins al moment que serem glorificats en ell. Com a curiositat per aquells lectors més joves, tal com indica la primera lectura (l’inici dels Fets dels Apòstols, llibre que s’ha anat seguint en tota la Pasqua), l’Ascensió s’hauria de celebrar quaranta dies després de la Resurrecció. És a dir, aquest any hauria de ser el dijous 30 de maig, tot i això, per diverses circumstàncies a tota Espanya es va decidir canviar el dia al diumenge següent, de manera que no se celebra als quaranta dies, sinó als 43 dies.

Pentecosta és l’últim diumenge de Pasqua: Pentecosta ve del grec pentekostós, que significa «cinquantè», és a dir, és el cinquantè dia després de la Resurrecció. A la primera lectura es llegeix el segon capítol de Fets dels Apòstols i a l’evangeli un fragment de Joan. Les dues lectures expressen el moment que els apòstols reben l’Esperit Sant i són enviats a anunciar la Bona Nova al món.

¿I després del concert?

Per acabar, aquests dos últims diumenges concentren i expressen molt intensament el missatge que d’alguna manera s’ha anat repetint en tots els dies de Pasqua.

Passa com l’endemà d’un concert o d’una gran festa, que volem compartir l’alegria que sentim, la gran experiència, amb la gent propera, o fins i tot convidarem algú al proper concert d’aquell grup. L’Esperit de Déu és en nosaltres, ens empeny i ens conforta, ens guia amorosament. I fa que ens sentim enviats per ser, en el món, presència viva de l’Evangeli.

Tags
Territori
Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.