(Kajetan Esser) A la primera part del nostre comentari a l’Admonició 27, vam meditar les seves tres primeres dites i vam veure com d’important era el seu contingut per a la nostra vida franciscana. És possible que a la nostra reflexió quedés patent que no només es tracta de conèixer unes veritats, sinó de viure-les, de posar-les en pràctica. El present és un d’aquells casos en què no és suficient amb escoltar i en els que el que és decisiu consisteix en actuar. Escoltar (del llatí “audire”), escoltar les paraules de sant Francesc és molt important, però el més important és obeir-les (del llatí “obaudire”). Doncs el que el nostre Pare es proposa amb les seves “paraules d’amonestació” no és més que guiar els seus seguidors a una autèntica vida cristiana, a una vida modelada per l’esperit de l’Evangeli, a una vida en el Regne de Déu. I com amb les seves recomanacions i advertiments sobre la vida espiritual, sobre la vida segons l’Esperit del Senyor, Francesc no se cerca a si mateix i només vol servir desinteressadament el Senyor en els homes, és un guia segur en el que podem confiar de veritat i al que hem d’obeir amb promptitud. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.