Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fra Josep Manuel Vallejo) Vergonya, indignació, tristesa… Són mots insuficients per qualificar els esdeveniments de l’1 d’octubre. Com es pot justificar tanta violència indiscriminada davant persones que l’únic que desitjaven era expressar la seva opinió? Si no era un referèndum i sols era una “mobilització”, per què tant d’interès en impedir-lo? I si s’argüeix que tenien un mandat del TSJC, per què escollir significativament els llocs on votaven el president, el vice-president i la presidenta del Parlament? No ens enganyem, tota aquesta brutal actuació tenia clara intencionalitat política, i, el que és pitjor, voluntat d’humiliar, de sotmetre, de vèncer... És que no coneixen altra forma de convèncer-nos de romandre dins del Regne d’Espanya que a la força?

Cal dir també que si se sabia la possibilitat que les forces de l’Estat intervinguessin (què havien de fer si no tots aquells agents tancats al vaixell del “Piuet”), per què els organitzadors no advertien del perill d’anar amb criatures i persones grans? O és que volien aquesta foto per mostrar-la a Europa?

Sigui com sigui, és urgent desinflamar el to dels comentaris a la premsa i als whatsapps, que en massa ocasions tenen un to “prebèl·lic”, que no fa gens de bé a la convivència. Algú hauria de posar una mica de seny i de voluntat d’entesa.