Santedat i Felicitat

(Fra Josep Manuel Vallejo) La festa de Tots Sants ens transmet una bona notícia: la santedat dóna felicitat.

Si Déu és amor i estem fets a la seva imatge i semblança, l’amor ens realitza, ens fa feliços. “Estimo perquè estimo, estimo per estimar... L’amor té en si la pròpia recompensa”, deia sant Bernat. El qui estima és sant, i l’amor fa feliç. Aquest és el primer motiu de joia pels cristians.

El segon motiu de goig és que som fills (1 Jn 3,1), incondicionalment estimats, estem a casa i no necessitem aparentar. Podem ser el que som sense por, perquè se’ns estima tal com som.

El tercer motiu de felicitat ens el donen les Benaurances. Qui les viu és feliç, amb una felicitat que no és d’aquest món (makarioi, en grec, fa referència al goig escatològic, que pot coexistir amb el dolor).

• Són feliços els pobres d’esperit, els humils, els senzills, perquè la simplicitat dóna alegria. “Quien a Dios tiene nada le falta”.
• Són feliços els nets de cor, els que no pensen malament, els que viuen la innocència, els que són transparents, cristal·lins.
• Són feliços els compassius, els que senten un estremiment de compassió davant del sofriment dels altres, com Jesús (Mt 9,36).
• Són feliços els mansuets, els que acullen les agressions amb no violència, amb paciència, els qui no li tenen en compte a l’altre el mal que els han fet, els qui estimen els enemics (Mt 5,45).
• En darrer terme, són feliços els perseguits pel fet d’actuar com Jesús, el Regne dels Cels és per a ells.

El goig de les Benaurances no és fàcil de trobar en primera instància, no l’entenen els savis i els entesos perquè ha estat revelat als petits.