Sant Silvà del Mont Athos

(Fra Jesús Romero)

Una mica de vocabulari
Per apropar-nos a l’espiritualitat de Sant Silvà l’Athonita (o del Mont Athos, com popularment se’l coneix), penso que és bo, abans de res, de familiaritzar-nos amb alguns termes de l’espiritualitat ortodoxa.

El primer de tots, potser, és el mot hesicasme (en grec: ἡσυχασμός: hesychasmos, de ἡσυχία, hesychia, “quietud, repòs, calma, silenci”). L’hesicasme és un corrent espiritual que es remunta als Pares del Desert, a la manera com ells feien la pregària, els quals anaven a l’encalç d’aquesta calma, d’aquest silenci, d’aquesta quietud per mitjà de la concentració en la pregària del cor, una pregària que es va redescobrir al Mont Athos a partir del segle XIV, mercès a sant Gregori Palamàs, un monjo de Tessalònica del segle XIII. Ell va recuperar aquesta pregària, com dèiem, dels Pares del Desert. Aquell qui practica l’hesicasme, qui per mitjà de la pregària de Jesús, de la pregària del cor, cerca la calma, la quietud de l’esperit, la pregària pura que en diuen, es converteix en hesicasta, una persona que troba la seva pau en Déu. Sant Silvà del Mont Athos serà un home dedicat a la pregària en cos i ànima. (Llegir més)