(Fra Josep Manuel Vallejo) Quan hom visita el convent dels primers frares franciscans a l’interior de l’actual “Sacro Convento” d’Assís, hom descobreix dues sales grans de pedra amb volta de canó, en angle recte, que correspon al menjador, cuina i dormitori. I hom es pregunta: i l’església? I el frare-guia respon: al bosc! Els primers franciscans resaven al bosc, al temple de la creació, com a lloc ideal per proclamar la lloança de Déu junt amb les criatures.
Sant Francesc gustava de retirar-se a pregar a la foresta, en coves amagades, en les escletxes de la roca, convivint amb els rierols, el vent, els arbres i els ocells... Aquest fou el seu medi diví i el seu àmbit de metàfores per expressar la seva experiència de Déu, a través de l’espill de les criatures. En una època influenciada pel pensament càtar, dualista, que considerava la creació dolenta, sant Francesc redescobreix la bonesa de la Creació, les criatures com a do de l’amor del Pare i reflex del seu artífex. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.