Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fra Josep Manuel Vallejo) Hi ha un escrit del Concili Vaticà II, la Dei Verbum, un document molt bonic que parla de la Revelació de Déu. Diu: "Déu, en la seva infinita misericòrdia, ha volgut revelar-se Ell mateix..." No revelar manaments, doctrina, moral, solament, sinó revelar-se Ell mateix. I ho fa com un amic a un amic, entaulant-se, sopant amb nosaltres, i compartint la seva intimitat. No hi ha mostra d'amor més gran entre dos amics, entre l'espòs i l'esposa, que comunicar-se la interioritat, la intimitat, allò que un és, allò que un té dintre. Quan obrim el nostre cor íntim a la persona estimada, li demostrem que l’estimem.

Doncs així Déu ha volgut revelar-se, revelar-se Ell mateix, compartir la seva intimitat a través de Jesucrist. I per això l'evangeli diu: "Us he dit amics, no servents" (Jn 15,15). No som funcionaris que treballem per l'Església, no som servents del Regne de Déu,  som amics, o som fills, estem a casa, som els "endollats" de Déu. Això és el que està dient. Igual que un amic a un altre amic, Déu ens convida a taula, l'Eucaristia, i ens transmet el seu interior a través dels evangelis... Així és l'amor de Déu.

I també diu: "Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc" (Jn 15,11). Jesús és l'home plenament feliç. Si recordeu aquell Crist que està al castell de Javier, a Navarra... És un Crist que s'està morint, té els ulls tancats, i somriu, expressant que en el moment de màxima entrega és quan tastem la màxima felicitat, el Cel. Jesús és l'home plenament feliç, i ha vingut a comunicar-nos la seva joia, la seva felicitat. Aquesta és la Bona Notícia.

La joia és allò que defineix als cristians. I Jesús, i tot el que ha fet i ens ha dit és la font de la nostra joia. Un cristià trist és una contradicció in terminis. Podem tenir un dia dolent, podem tenir una malaltia, podem tenir un dolor, però si la música de fons de la nostra vida no és la joia, encara no hem descobert a Jesucrist.

I després diu: "La vostra missió és la d'anar per tot arreu i..." (Jn 15,16). I què diríem nosaltres? Anar per tot arreu i treballar pel Regne, i evangelitzar, i ajudar... Doncs no diu això. Diu: "La vostra missió és anar per tot arreu i donar fruit". Donar fruit és l'objectiu de la vida cristiana. I es dona fruit estant empeltat al cep que és Jesús. I què vol dir donar fruit? Que la meva vida sigui fecunda, que el meu ésser sigui una obra d'art, que sigui amable, que sigui tendre, que sigui generós, que sigui humil... Això és donar fruit. I per això hem d'estar empeltats, "endollats" a la vida de Déu, perquè llavors el seu Esperit viu en nosaltres i tot el que fem està impregnat per la joia, l'alegria, la humilitat, la delicadesa de Déu.

No es tracta de fer moltes coses ni ser molt heroic a la vida cristiana. Cal fer-les amb la delicadesa, la tendresa, la humilitat i l'amor del Senyor Jesús.