(Llorenç Sagalés) ¿Com coneixerem Déu i la vida eterna si no aprenem a despullar-nos de la pròpia vida, a regalar-la, i ens intentem alliberar de la tirania del “jo”? A tots els grecs de l’evangeli de Jn 12,20-33 que pugen a Jerusalem per “veure” Jesús, però que es miren massa a si mateixos, ocupats i absorbits pel seu petit món, el Senyor els interpel·la amb el seu estil habitual tan provocador: “Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”. No és precisament això el que s’esperava escoltar. ¿Qui és per a Jesús aquell “qui estima la pròpia vida”? Sens dubte, és aquell que viu tan replegat sobre si, que ja no se li acut estimar fora de si mateix; només sap tenir tendresa cap a la seva pròpia persona, fins al punt que és incapaç d’interessar-se per qualsevol altra cosa que no sigui ell mateix. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.