Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Eduard Sala) M'heu demanat de parlar sobre el perdó i la reconciliació. Fa molt poc que ha mort la meva mare. El que em surt és l’agraïment per la seva vida i agraïment per la seva mort també, des de la fe, des del convenciment que la mare ha entrat a la porta del Cel, per la porta per a VIPS, la porta gran.

Jo acompanyo a morir a la gent. Amb mi la gent es mor. Sé acompanyar a morir. I ho he fet amb molta gent, no només amb persones en situació de sense llar, o que han estat a la presó, sinó també amb persones soles i també amb persones estimades. Però amb la mare va fallar tot, tot el que normalment funciona no em va funcionar. De fet, va morir el dia 1 a les 10h i la nit del 31 és d’aquelles nits com per oblidar...

Però, ¿per què parlo d’aquesta mort? La mare no tenia res pendent, havia perdonat a tothom, no hi havia ja res a perdonar. Ho tenia tot fet. (Llegir més)