(Janusz Korczak)
Que n’és de trist, Déu meu, que n’és de trist!
Una tristor grisa, sense sons ni colors.
El món és gris i trist.
He pres el meu cor, me l’he tret del pit,
Mira com tremola, Déu meu, mira com es plany.
Pobre cor curull de llàgrimes,
trist cor que batega fora del pit.
El món és trist i gris. (Llegir més)
Enllaç extern
Temàtica
Institucions
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.