Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fra Josep Manuel Vallejo) Una nova paraula s’ha infiltrat en la nostra cultura tan “ultramoderna”: la paraula postveritat. Igual que la “societat líquida” o la “ideologia de gènere”, ha vingut a instal·lar-se acríticament en les nostres vides.

I què vol dir postveritat? La paraula indica simplement que no interessa la veritat, que preferim viure en un món on és més important el que ens agrada que el que és real. L’important no és el que passa, sinó el que la gent està disposada a creure que passa. Significa que les coses no es raonen ni es decideixen amb arguments, sinó amb sentiments. I els sentiments són inapel·lables.

No cal dir del perill d’alienació i arbitrarietat que això comporta. El que crida més, el que emociona més, el que domina els mitjans de comunicació o el que la diu més grossa a les xarxes socials és el qui s’emporta el gat a l’aigua. Si ja no són els arguments ni la recerca crítica de la veritat el que compta, que queda sinó la llei de la selva, la llei del més fort?

Enmig de la ingent confusió regnant, no caldria fer més preguntes al fons de racionalitat que tothom té a dins, en lloc d’afegir més soroll a la voràgine regnant?