(Llorenç Sagalés) Saber-se mirat per Déu és una experiència de gràcia que sempre ens commou. El rostre de Déu és llum, llum que dissipa les nostres tenebres; de tal manera que, el qui per la fe veu aquell rostre il·luminat, sap de seguida qui és el qui el mira d’aquesta manera única. Ho sap, no per la severitat, sinó per la intensitatde l’amor amb què és mirat, ho sap sense que ningú li ho digui, perquè el mateix Esperit que ens inspira ens permet veure el Rostre del Senyor que ens mira des de sempre. En aquells instants, la criatura sap, perquè ho ha vist, que el Senyor que l’ha creada està davant seu i que se li entrega obert i desvelat davant els seus ulls. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.