(Fra Jacint Duran) Poques coses són més boniques que un somriure. Un somriure pot alegrar un dia. Un somriure és com una porta lluminosa oberta. Però pocs somriures es poden veure avui a la nostra assemblea. No perquè estiguem enfadats, sinó perquè no es veuen. Hem quedat amb la boca tapada per la mascareta. Què és el que es veu? Els ulls. I els ulls poden ser molt expressius. Fins i tot diem: “Hi ha mirades que maten”. Hi ha mirades de menyspreu, que no necessiten la boca. Hi ha mirades fredes. Hi ha mirades que et miren i no et veuen perquè estan als llimbs o estan fent zapping al cervell, mirades que no veuen. Hi ha mirades tendres, acollidores, amoroses. La mirada és profundament expressiva. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.