Vés al contingut

(Josep Manuel Vallejo) “...Deixaré en el teu país un poble humil i pobre...” diu el profeta Sofonies.

Doncs, ja hi som: nosaltres som aquest poble humil i pobre, sense prestigi social, sense poder, sense ser molts... I, a més, diu sant Pau per reblar el clau: “Mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils” (1Co 1,28). Doncs ja hi som, som nosaltres. Déu ha escollit els qui no valen per a res. Doncs aquí estem. Som nosaltres! Alegrem-nos! Segons els criteris d’aquest món som els més infeliços, els més tristos, els més menyspreats. Segons els criteris de Jesús som els més afortunats. I aquesta és la bogeria de l’Evangeli, la Bona Notícia de l’Evangeli.

Jesús proclama feliços a tots aquells, és a dir, a nosaltres. Per què? Perquè estem en les millors condicions per abraçar la font de la felicitat que és Déu. No són les riqueses, ni el benestar, ni el prestigi la font de la felicitat. La font de la felicitat és Déu... Quan ens van bé les coses ens oblidem de Déu. I quan van maldades de seguida ens empeltem a Déu, per això, perquè Déu és la font de la felicitat i només quan van maldades ens empeltem a Déu, benvingudes siguin les dificultats, les persecucions i les desgràcies, perquè ens empelten a Déu directament, font de la felicitat. Aquest és el nucli de les benaurances.

“... feliços els pobres en l’esperit perquè vostre és el Regne de Déu, Déu regna en vosaltres, Déu està en vosaltres...”

I Jesús proclama feliços també els qui són conscients de la pobresa, els qui saben que són pobres. Tots ho som però ens n’oblidem molt aviat. Els qui reconeixen i saben que són pobres i llavors obren els braços perquè Déu els ompli, aquests són feliços, han trobat la saviesa, la clau de la felicitat.

I Jesús no diu això d’una manera teòrica, no fa un sermó perquè ho compleixin els altres. Ell ho sap per experiència. Ell és el primer que viu les benaurances. Ell és el pobre, Ell és l’humil, Ell és el net de cor, Ell és el misericordiós, el compassiu... I sap per experiència que aquestes actituds donen la felicitat, perquè ho ha viscut. Donen la felicitat del Cel, la felicitat escatològica, que no és la d’aquest món, i que pot estar barrejada amb la dificultat i la persecució. Però és el goig del Cel el que et donen les benaurances.

I per això l’Evangeli és una Bona Notícia, no és un codi de moral ni una llista de nous manaments. L’Evangeli és una Bona Notícia, però no per a tothom, sinó per als pobres, pels qui ploren, pels qui tenen fam, perquè Déu és amb ells. Aquesta és la font de la felicitat. I perquè Déu, a través de l’Església, ve a guarir i a cuidar tots els qui ho passen malament.

La nostra petita comunitat és una Bona Notícia per a la gent del barri. La nostra comunitat és una Bona Notícia pels qui tenen gana, pels qui no poden pagar el rebut a finals de mes, pels qui tenen fred i no tenen pel butà, i pels qui estan sols i necessiten amics... I a Santa Anna ara fa uns dies van fer una experiència bellíssima, d’obrir l’església perquè puguin dormir els qui no tenen sostre. L’Església és una Bona Notícia per als pobres!

I també és una Bona Notícia pels qui sintonitzen amb l’Esperit de Jesús, pels qui vibren com vibrava Jesús, pels que són humils, pels qui són compassius, pels qui viuen amb el cor net, pels qui posen pau. Els qui vivim amb aquestes actituds ja tastem la joia del Cel. Per tant, germans, siguem feliços...!

Temàtica
Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.