Vés al contingut

(Fra Josep Manuel Vallejo) Hi ha dues paraules que es repeteixen al llarg de tota la Bíblia: “Escolta” i “estima”. Es podria resumir així tota la recomanació que ens fa Déu a través de la Bíblia.

“Escolta el teu Déu”. La pregària cristiana és sobretot escolta, atenció a la realitat, a allò que Déu ens mostra en els esdeveniments de cada dia. Escolta atenta a la seva Paraula, la Sagrada Escriptura, i escolta també a les mocions interiors que l’Esperit Sant fa brollar de dintre nostre. I per escoltar, cal estar callat, que és la cosa que més costa a la nostra cultura: silenci, quietud, atenció. La nostra cultura ens distreu moltíssim. Estem sempre amb el mòbil, amb el watshapp, amb pantalletes que ens fan estar ben distrets, en un altre lloc. Com deia Madeleine Delbrel: “Senyor, si tu estàs a tot arreu, per què jo sempre estic en una altra part?” Nosaltres sempre estem en un altre lloc. Escoltar Déu, estar atent a les seves mocions és el gran manament de la Bíblia: “Escolta Israel, el Senyor és el teu Déu”.

I l’altra és: “Estima al Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el teu ésser”. I estimar, d’entrada és dedicar temps a la persona estimada. Quan estimem algú, allò que més valora l’altre és que estiguem amb ell. Amb el Senyor, igual, cal dedicar-li temps, si l’estimem. Temps per a la lectura de la Paraula, per a la pregària... Com és que moltes vegades la gent diu que no té temps per a pregar? No siguem mentiders, diguem que tenim coses més importants a fer, perquè el dia té 24 hores i les prioritats les poso jo. Per tant, el qui diu que no té temps per pregar és un hipòcrita. Que digui que no té ganes de pregar, o que li costa pregar, o que és el menys important del seu horari i té altres coses més importants per fer, però que no digui que no té temps.

“Estima al Senyor el teu Déu”. És l’únic que se’ns demana. Fixem-nos que al final de l’evangeli de Joan, Jesús Ressuscitat li diu a Pere: “M’estimes?”. L’acabava de trair. No li diu que no ho torni a fer, que sigui bo, que sigui coherent o virtuós. No! Li diu: “M’estimes?” És l’únic que se’ns demana. I si m’estimes, “pastura les meves ovelles”, cuida’t d’aquells que jo estimo. Estimar Déu és estimar els altres, tal com diu l’evangeli d’una manera molt clara. I és que l’amor als altres és la manera d’estimar Déu, no simplement dir que estimo sinó fer-ho. Per això Jesús ens dibuixa perfectament què és l’amor cristià amb la paràbola del bon samarità. Aquest home el veié, no anava distret, se’n compadí, tingué entranyes de misericòrdia, s’hi acostà, tingué el valor de fer-ho, de superar el fàstic o la mandra, i li amoroseix amb oli i vi les ferides i les embena, el puja a la seva pròpia cavalcadura, el duu a l’hostal i paga de la seva butxaca. Això és estimar. Són gestos concrets que posen la necessitat de l’altre per davant de la meva comoditat o egoisme. Això és estimar.

I, per estimar d’aquesta manera, s’ha de pregar al Senyor que creï en nosaltres un cor nou, perquè el nostre cor moltes vegades està endurit, distret, pendent només de si mateix. “Creeu en mi un cor ben pur, transformeu-me per dins” perquè jo vibri amb compassió davant de les necessitats dels altres.

I la prova que preguem bé, perquè pregar no és dir només “Senyor, Senyor”, és que estimem d’aquesta manera, concretament, encarnadament, amb els actes.

Temàtica
Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.