El do de la fraternitat

(Fra Lluís Arrom) El fonament de la vida fraterna es troba en el mateix Déu, en la Santíssima Trinitat. El nostre Déu és un Déu que és amor. L’amor està a l’origen de tot allò que existeix. El Vaticà II diu que l’Església és aquest aplec que ha fet Jesucrist de tota la humanitat, en un sola família, a imatge i semblança de la Santíssima Trinitat. La vida fraterna serà la concreció de l’Església.

És interessant recordar com en la darrera pregària que fa Jesús abans de començar la Passió, a l’evangeli de sant Joan, Jesús amb insistència demana al Pare la unitat entre els seus deixebles: “Que siguin u com Tu, Pare, i jo som u” (Jn 17,21). I Jesús prega amb molta insistència, donant a entendre que és allò que més el preocupa i que hom constata que probablement és de les coses que més manquen dins la seva Església. “Si tots són u, tothom creurà que Tu m’has enviat, Pare” (Jn 17,23). Jesús té molt al cor aquesta unitat. També l’apòstol sant Pau insisteix moltes vegades que el missatge de l’evangeli trenca les fronteres entre jueus i grecs, home i dona, esclau i lliure. Insisteix també que al si de la comunitat cristiana s’ha de reflectir aquesta unitat, aquest amor, tal com diu la carta als Filipencs, amb els mateixos sentiments de Crist, bandejant tota rivalitat, sentint l’altre com a superior a mi, honorant-nos, servint-nos, estimant-nos amb un amor entranyable. I això no és una opció relativa dins la vida cristiana, dins l’Església, sinó que és quelcom essencial. Ja ho hem vist en aquella pregària que fa Jesús al darrer sopar: “Així el món coneixerà, creurà que Tu, Pare, m’has enviat”. L’evangeli de Jesús no es pot anunciar sense l’amor, sense la comunió entre germans. (Llegir més)