Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fra Josep Manuel Vallejo) 

No sé si us passa que quan esperem a la persona que estimem, o estem a punt de viure un esdeveniment que anhelem, l’anhel de l’espera és preferible al propi encontre.

El desig de l’encontre és més desitjable que el propi encontre.

I això és així perquè el nostre desig és infinit i no s’assacia amb res que no sigui infinit (Sant Agustí).

D’aquí l’alegria del Nadal, perquè l’Infinit, l’Etern, aquell qui assacia tots els nostres anhels, s’ha fet carn, un de nosaltres.

Amb ell l’Eternitat ha entrat en el temps, Déu s’ha fet proper, accessible, tocable...

I d’una forma tan bonica, tan senzilla: “...Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora...”

Oh, meravella! El Rei de la Glòria posat en una menjadora...!

El més bell del Cristianisme és que per trobar Déu ja no cal anar als grans temples, ni fer grans pelegrinatges...

Un nen recent nascut, una mare donant-li el pit, un pare canviant-li  els bolquers... Déu es troba en les coses humanes, Déu es troba en la quotidianitat viscuda amb amor.

En qualsevol gest humà fet amb amor, per petit que sigui: rentar plats, regalar un somriure, acompanyar un ancià..., hi ha Déu, perquè si Déu és amor, allí on s’estima Déu hi és.

I l’altre gran motiu de joia (les lectures de Nadal van plenes) el trobem en les icones bizantines o gòtiques: el pessebre és un sepulcre. El nen en bolquers està dins d’un sudari. Vol dir que el Nen del pessebre és el Ressuscitat, d’aquí la joia immensa que brolla dels evangelis de la infància.

“Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau”. “Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor!”

D’aquí la joia de Nadal que es transmuta en joia Pasqual.

Aquest Nen del qual celebrem el naixement ha vençut la mort, ha ressuscitat, i ens ha obert les portes del Cel.

D’aquí la joia immensa de Nadal!