Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fra Josep Manuel Vallejo) S’ha d’agrair la Pilar Rahola pel seu darrer llibre sobre la persecució dels cristians arreu del món i la magnífica presentació que va fer l’arquebisbat de Barcelona a Santa Maria del Mar. El segle XX es pot considerar “el segle dels màrtirs”[1]. S’han donat i es donen actualment molts més casos de cristians perseguits per la seva fe que en temps de l’Imperi Romà. Sense tenir en compte la persecució religiosa a l’URSS, les víctimes del nazisme o els màrtirs més coneguts com Mn. Romero, Ellacuria, Luther King, Ghandi, els monjos d’Algèria..., es dóna actualment una multitud immensa de perseguits per la seva fe que són ignorats.

Segons Andrea Riccardi, l’any 2000 es comptabilitzaven 12.692 casos documentats amb testimonis escrits (Comissió Nous Màrtirs, creada per Joan Pau II). Segons Pilar Rahola[2], són 200 milions de persones amenaçades per causa de la seva fe actualment al món. El país més perillós per als cristians és Corea del Nord, on per tenir un avi que hagi estat cristià, pots anar a un camp de treballs forçats. Un altre és Aràbia Saudí on estan prohibides les esglésies cristianes i portar una simple creueta pel carrer. I on l’apostasia i la blasfèmia són castigades amb la pena de mort. Coneixem les recents persecucions de cristians a Síria, forçats a convertir-se a l’Islam o fugir del país, i l’èxode dels cristians iraquians al Kurdistan per salvar la vida.

Però, per què són perseguits els cristians?

Cal dir que aquestes persecucions es donen majorment en règims totalitaris. Els cristians són “diferents”, no entren en l’esquema del que “ha de ser”. Sovint molts missioners/eres són assassinats per defensar els pobres o qüestionar les injustícies. A vegades el simple fet de fer tasca humanitària molesta la  prepotència dels poderosos.

Pavel Florenskij, pensador i sacerdot rus, afusellat el 1937 en un camp de concentració a les illes Solovski, escrigué en una de les seves cartes des de la presó:

     “...Cuanto más desinteresado es el don, 
     más crueles serán las persecuciones y
     más atroces los sufrimientos...”

No recorda això l’animadversió dels obrers de primera hora (Mt 20) o del fill gran de la paràbola del Filll Pròdig (Lc 15), davant la infinita generositat de Déu?

A Occident no hi ha persecució del Cristianisme, però sí arraconament, burla i silenciament. Per què? Perquè trenquen la idea del políticament correcte, perquè no secunden el pensament únic. Pensem en les reaccions recents en contra d’un escrit del bisbe Novell on es preguntava per la possible causa de l’homosexualitat. O les exigències del Parlament i de la Comissió contra l’Homofòbia de prohibir una conferència d’un noi homosexual francès a Santa Anna. Es pot dissentir de les opinions, però impedir que es manifestin és símptoma de totalitarisme.

 

[1] ANDREA RICCARDI, El siglo de los mártires, Plaza y Janés 2001

[2] PILAR RAHOLA, S.O.S. Cristians, Columna 2018