(Maria Cambray) La presència de la dona en l’església és equívoca. Aparentment hi és, ja que si assistim a un acte religiós ens adonem que al voltant d’un 75% dels presents són dones; de tota manera, ben aviat ens fem conscients que la seva assistència no és significativa ja que gairebé mai no ocupa un lloc influent. En realitat hi és, però bàsicament com a element passiu. Exclosa de qualsevol fòrum d’opinió i, evidentment, de decisió, el seu silenci clama fort, la seva privació és rosec que no cessa. El creador concebé la societat humana matisada, plena de tons i diferents ritmes i on es visualitza més aquesta diversitat és quan observem com es mouen, fan i pensen dones i homes. Per avançar com a grup social equilibrat, madur i conseqüent és necessària l’aportació de tots els seus membres, en igualtat de condicions. ¿En nom de què o de qui es menysprea i bandeja la meitat de la humanitat? El que sí és segur que mentre hi manqui aquesta part, amb veu sonora i pròpia, l’Església estarà amputada i incompleta. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.