(Llorenç Sagalés) Molts cristians estan convençuts que és impossible deixar-ho tot i seguir Jesús; o que, en el millor dels casos, és quelcom reservat a uns pocs, a una minoria selecta d’esperits avançats. En efecte, ¿com seguir l’estil i les petjades d’un ésser tan inimitable, únic, absolutament singular com Jesús? ¿I com deixar, com desprendre’ns de tantes coses del món que ens lliguen i enamoren, belles o perverses, tant se val, que ens resulten insuperables i sense les quals creiem que no podem viure? ¿No és una bogeria posar-se darrere les passes d’una figura sorprenent, irrepetible, davant la qual només es pot manifestar admiració i silenci, i que ens resulta inassolible? I ell mateix, s’intueix que el seu camí condueix tard o d’hora a la creu, al fracàs i a la mort, ¿com pot proposar-nos un seguiment que ens pugui trencar i que ens forci a quedar darrere, amb la consciència d’haver fallat a la seva fidelitat, com traïdors, renegats i desertors? (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.