(Fra Josep Manuel Vallejo) Què n’és de bell que el Cel que ens promet Jesús sigui un Banquet de Noces!
Dante, a la Divina Comèdia, ens dibuixa el Cel com una dansa, i C.S. Lewis diu que: “El Cel és aquell lloc de l’espai on tot és vida..., i el que no és música, és silenci...”.
Jesús ens el dibuixa com un Banquet de Noces: menjars deliciosos, vins gustosos, pastissos, riure, cants, música, dansa... I cal saber que les noces a Palestina duraven 7 dies!
I a una boda no se’ns convida perquè siguem virtuosos, sinó perquè som amics o som de la família.
És l’àmbit de la gratuïtat, de la celebració festiva, on tothom hi és convidat.
El text d’Isaïes 25 insisteix que la convidada al Banquet és “per a tots els pobles”.
I al banquet de l’evangeli de Lc 14 són convidats “bons i dolents”.
I és això el que anuncia Jesús en la seva vida pública sopant amb tothom, especialment amb els pecadors (que no s’ho mereixen).
I és que el nostre Déu, a través de Jesús, ha vingut a convidar-nos al Banquet de la Trinitat...
El designi creador del nostre Déu ja és aquest: compartir la riquesa de la seva vida divina amb nosaltres, fer-nos participar de la seva joia... No és com per estar agraïts?
L’Eucaristia és un tast de la festa sense fi del Banquet celestial... Deixem-nos convidar! I la vida cristiana és una convidada gratis a una festa sense fi... Deixem-nos convidar!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.