Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fra Josep Manuel Vallejo

Quan tens una gran alegria –has aprovat les oposicions, t’has guarit d’una greu malaltia...– l’impuls primer és de comunicar-ho, de compartir el motiu de l’alegria.

Doncs, l’evangelització és això: compartir els motius de l’alegria... Però per compartir-la, primer has de tenir-la. Aquesta és la primera prioritat del cristianisme actual: conrear l’alegria!

Però la missió evangelitzadora s’ha de fer en fraternitat. Jesús els envia de dos en dos perquè el primer testimoniatge és l’amor fratern. La fraternitat és consubstancial a la missió. No hi ha una missió individualista.

Després està el que ja deia sant Justí al segle IV respecte al “Semina Verbi”, el món està ple de llavors del Verb que cal descobrir i potenciar. Per això els evangelitzadors han de connectar amb la bondat de la gent que els acull. I, per això, cal anar lleuger d’equipatge, amb mitjans pobres, des de la feblesa...

Cal predicar amb l’exemple més que amb la paraula, els gestos de bondat i misericòrdia parlen més que mil discursos.

Cal establir vincles de confiança i amistat, cal guanyar-se la gent, tenir autoritat moral i prestigi espiritual. La missió és molt més que sortir al carrer amb eslògans.

La missió sempre és salvífica. Jesús envia a guarir i alliberar. Els nostres missioners allà on van, el primer que fan són hospitals i escoles.

La missió demana una comunitat de referència que sigui viva i acollidora perquè es puguin integrar persones que cerquen. Per això és tan important la nostra conversió, la creixença de la nostra qualitat cristiana.

Finalment, l’evangelització és lenta, demana temps, perseverança i paciència, com en el creixement d’una llavor. S’ha de llaurar, regar, cuidar... però no es pot forçar. Creix sense que se sàpiga com (Mc 4,26-28)