Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Fra Eduard Rey) Cada dia, en comunitat, els frares preguem pels germans que han mort en aquell dia des de l’origen de la nostra província de caputxins de Catalunya en el llunyà 1578. Sovint apareix al costat d’alguns noms el següent comentari: Morí del contagi al servei dels malalts de la pesta. Impressiona veure la quantitat de frares que van morir en aquest acte de generositat, per exemple, durant les epidèmies que van acompanyar la guerra dels segadors al segle XVII o la guerra del francès al segle XIX. Potser per això em  sento incòmode, neguitós, ara que resulta que el millor que podem fer per als altres és... tancar-nos al convent. I encara és més important quan visc en una comunitat, la del santuari de Pompeia de Barcelona, on cinc dels nou frares tenen més de setanta-cinc anys. Miro amb sana enveja els frares d’Arenys, la casa de formació, que, amb totes les precaucions del cas, segueixen atenent diàriament els pobres i servint-los el dinar. (Llegir més)