×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ja tenim la polèmica muntada: el senyor Javier Arenas, president del PP andalús, ha fet una reflexió en el diari ABC “sobre la necessitat de que els dos grans partits formin a mig termini un govern de coalició entre el PP  i el PSOE per afrontar els reptes de futur”. Aquesta es la clàssica noticia que excita als mitjans madrilenys, als contertulians radiofònics i televisius, on tothom diu la seva i, per contagi, també en els mitjans catalans.

D’entrada he de dir que no m’ho crec. No diré el que ha dit Gaspar Zarrias, secretari d’Estat de Cooperació Territorial, que tampoc s’ho creu per “venir d'un charlatán de feria”. Però resulta que cada vegada que el Govern de l’Estat proposa col·laboracions en el Parlament per fer lleis, prendre mesures econòmiques i socials, el PP contesta això de “verde las han segado” i “tú, ¿pero de qué vas?”. I ara, surten amb un govern de coalició.

Es veritat que no es gens agraït donar-li la rèplica al President del Govern a l’escenari polític i tampoc ho es que t’enganyin, cosa que ZP ho fa a sovint. Ell diu que no enganya a ningú i també els seus propers. Potser és que es va aprendre molt bé el discurs de ara convé, ara no. Aixó avui no toca potser demà si.

Em temo que en qualsevol estudi d’aquests que fan els bruixots del PP (Pedro Arriola & Co.) els hi sortit que la societat espanyola tira en cara al Partit Popular que el seu esforç per treure al país de la crisi es nul. El PP pense que ara el que hem d’aconseguir es guanyar les eleccions i després ja ens ho farem. Però es que falten dos anys per aquestes eleccions.

Que la proposta de govern de coalició es un bluff la tenim en el que ha declarat Rajoy: “Soc d’acord sempre que no la presideixi Zapatero”. Doncs, i qui l’ha de presidir?. Per descomptat, el mateix Zapatero i el que ara s’en diu el nucli dur del govern de l’Estat han dit que de coalició res de res.

El problema és que ser el govern “mola”, ser a l’oposició no. Però en democràcia si hi ha govern és perquè hi ha oposició. Només en condicions determinades i que no són les d’ara tindria sentit fe un govern d’aquestes característiques. No varem fer un govern de coalició despres del cop d’Estat del 23-F, perquè ara? Però també ens podem preguntar altres qüestions: no serà que el PP –i el PSOE- començen a exterioritzar les propostes de Rosa Díez i que fan referència –algunes- a l’actual conformació de l’Estat en el sentit de que aquesta estructura política no es pot pagar?

Com a ciutadà estic una mica fart del bla-bla-bla dels partits polítics. Em manquen propostes i em sobren globus sonda i això succeeix perquè el màrketing electoral deixa de ser una eina per convertir-se en una veritat absoluta. Si fóssim capaços de distinguir entre els polítics que fan la seva feina seriosament, els honestos, els que treballen pels ciutadans –que hi són- i no de cara a les enquestes –que també hi són- , potser el mapa polític donaria un canvi i no seria necessari un govern de coalició.