Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

"-Descriu-me el seu cor. / -Sembla un llac glaçat / on s'està esborrant / la cara del nen que va ser".

Aquest curt poema, gairebé un haiku, porta per nom "Cardiograma" i el seu autor es Kirmen Uribe. Escrit en èuscara, traduït per Jon Elordi i Laia Noguera, es un dels que formen part de "Mentrestant agafa'm la mà", un títol preciós que ha estat editat fa unes setmanes per Proa dins de la seva col.lecció de poesia "Óssa Menor". Podriem destacar-ne uns altres perque com bon llibre de poemes que és m'ha tocat el voraviu.

Kirmen Uribe (Ondàrroa, País Basc) va néixer el 1970, ara farà 40 anys, es conegut perque el lehendakari Patxi López va llegir un poema seu, "Maiatza" en el acte de jura del seu càrrec. Uns altres ciutadans de la seva generació destaquen que el 1995 es va declarar insubmís per negar-se a fer el servei militar obligatori. Però en les enciclopèdies destacaran que el 2009 li varen donar el Premio Nacional de Narrativa per la seva obra "Bilbao-New York-Bilbao", una ficció que te molt d'autobiografia i també d'assaig i que ha estat editada en català per Edicions 62.

A mi de Kirmen Uribe, que no coneix-ho personalment,  m'agrada la seva obra literària però per damunt de tot, la seva manera de riure, de somriure, la manera de que parla del seu pare, pescador, de la família, dels amics. El seu cor ha de ser el d'un nen. Li agrada llegir en públic els seus poemes perqué creu en la tradició oral com Federico García Lorca. En el petit poema del començament toca un fet que per mi es crucial: com a mesura que anem fent anys guanyem amb maduresa, potser en saviesa però perdem en ingenuïtat.

Si no la perdem del tot o actuem com si fossi'm uns nens ens diuen "naïf" o ingenus. I què es l'experiència?.Si fem cas a Oscar Wilde, "experiència es el nom que cadascú dona als seus propis errors". I com que la nostra societat de consum ens proposa tantes coses, una vegada les fem en volem d'altres més fortes o diferents. Dit d'un altre manera, entre els errors i les experiències ja viscudes anem darrera d'un objectiu impossible que ens neurotitza i destarota el nostre equilibri.

Aquí seria fàcil recordar allò que deia Jesus: "Si no us torneu com a nens, no entrareu en el Regne del Cel"l. Però també el salm 131: "visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Jo em mantinc en pau, tinc l'ànima serena. Com un nen a la falda de la mare, així se sent la meva ànima". Ostres!, Jesús -i el salmista- com sempre proposant encara el que es mes difícil.

El nostre mon, la complexitat dels problemes, la solució als nostres conflictes personals i socials exigeix que el nostre cor -com diu Kirmen- torni a ser el del nen que va ser, que esborrem el nostres prejudicis, rancúnies, antipaties, que ens alleugerem la pesada carga que portem dins, amb la nostre experiència al damunt. Buidem-nos!.