Que un Sant Pare faci un viatge fora del Vaticà ja ens mostra una Església que no es tanca en els murs d'un petit Estat ple de secrets i suposades intrigues. Que ho faci per captar l'atenció de mig món, ens parla de signe i oportunitat. Que s'acompanyi d'altres líders cristians ens parla de coherència, de creences, de la Creu i de la Pasqua. Que de tornada a casa s'emporti dues famílies, dotze persones, per oferir-los una nova vida és el reflex de la voluntat de voler fer alguna cosa davant d'un drama del que la història ens jutjarà. De la mateixa manera, els que no fan res o només convoquen cimeres i reunions sense efectes pràctics de compassió i empatia, ja s'expressen prou amb els seus discursos i passivitat.
Tot és voluntat, o se'n té o no se'n té. I les paraules buides, per elles mateixes, ja ho diuen tot.
Teresa Gomà, rscj
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.