La festa del Sagrat Cor, encara que variable en el calendari, apareix sempre a final de curs, a vegades molt al final, quan arribem sense forces al darrer tram previ a les vacances d’estiu. Per a molts, i cada vegada més, és una festa que passa inadvertida, com una devoció d’altres temps, sense adonar-nos-en que quasi totes les esglésies tenen una capella o un altar dedicat a venerar la imatge del Cor de Jesús. La pedagogia de la litúrgia no és gratuïta, però a vegades cal donar-li un nou llenguatge, un nou sentit per a un temps diferent.
“Veniu a mi els que esteu cansats i afeixugats i jo us alleujaré”, ens diu l’evangeli de Mateu (cap 11). Jesús es presenta com l’”espai verd” del que parlen avui tots els llibres d’autoajuda, o el “cel blau” de les meditacions relaxants que tant atrauen a la nostra societat estressada, esgotada de correr cap a on ben bé no se sap. El carisma de Jesús, la seva autoritat, el seu missatge, els seus gestos… ens conviden a buscar en Ell el nostre consol i la nostra sanació. El seu Cor, es l’espai obert que ens acull. L’indret on som perdonats. L’alegria serena però encomanadissa. L’aliment que sacia la nostra ansietat inconfessada.
Podem convertir la nostra vida en una carrera sense meta. Podem viure carregant-nos a les espatlles les nostres mancances sense arribar a acceptar-les mai. Podem, fins i tot, fugir de la nostra pròpia existència vivint la vida dels altres. Però també, i a això se’ns convida, podem aixoplugar-nos en aquest Cor amorós sense límits i trobar en ell el sentit i la pau.
Teresa Gomà, religiosa del Sagrat Cor
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.