Sempre m'ha cridat l'atenció el text de la porta estreta (Lc 13, 22-30; Mt 7, 13-14). Em resulta una invitació tan a contracorrent que dubto molt del seu èxit en els nostres temps. Però posats a ser diferents, alternatius, comprar productes Qm 0 i donar una segona vida a la nostra roba... plantejar-se un nou propòsit per a una vida més humana pot resultar fins i tot un repte. Acostumats com estem a la carrera col·lectiva pel triomf, els diners i la fama... la porta estreta consisteix en fer un canvi de pas, sortir del corrent dominant, buscar allò amagat i descobrir que la vida és molt més curta del que ens han fet creure i que en ús de la nostra quota de llibertat, cada dia prenem decisions sobre ella: amb qui em relaciono, qué busco en la meva feina, a qui li dono la raó, en qui confio...
Entrar en la Setmana Santa per la porta estreta és fer-ho en silenci, amb respecte, oberts a la novetat, carregant la història a les espatlles i amb el cor assedegat d'esperança. No donar res per sabut i reaprendre dels múltiples signes, en el camí cap a la Pasqua. És emmudir les veus i escoltar el nostre cor acompassat al ritme del batec del món.
Teresa Gomà, rscj
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.