Després de les festes de Nadal, que ja ens queden tan llunyanes, tots tornem a la tasca diària amb moltes ganes i bons propòsits que només el temps ens dirà com n'eren de realistes. Encara que només hagin estat uns dies, la seva intensitat fa que la tornada sigui ben feixuga, o potser només em passa a mi? Porto tot el mes de gener intentant reprendre la normalitat, però no me n'acabo de sortir.
A casa, a la comunitat, hem viscut un fet que ens ha ajudat a entendre com ens costa fer passes enrera en la nostra societat del benestar. Hem estat quasi bé tres mesos sense rentadora de roba. Així que emprat l'enginy per rentar aquí o allà, per embrutar menys, per fomentar la higiene. Quan ens sortia la queixa fàcil.... només calia mirar les notícies o el diari i adonar-nos-en que entre els molts privilegis, una petita mancança no mereixia ni tan sols una paraula desagradable.
La quotidianitat mereixeria un gran somriure, i un entrebanc, un somriure encara més gran.... si fossim conscients de tot allò del que gaudim sense ser-ne mereixedors. Només per haver nascut en l'hemisferi o el país adequat. Així podrem ser més capaços de pujar aquest gener costerut i, abans no acabi, fer el cim.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.