Després d'un dies de pregària i repòs a la comunitat del Sagrat Cor de Zabaldika (tocant a Pamplona), puc dir que he tornat amb una experiència que ben poc m'imaginava. La d'haver estat especialment tocada per allò que veia, sentia i intuïa de totes aquelles persones que feien el pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la. Encara que el Camí no passa per la mateixa església, hi ha alguns cartells que conviden als pelegrins a recórrer els 300 metres en pujada fins l'església, a allotjar-se a l'Alberg i a compartir la pregària que cada vespre ofereixen les religioses del Sagrat Cor. L'Alberg té 18 places que quasi cada dia s'omplen, i la majoria d'ells participen en la pregària comuna. Gent de tot el món, totes les edats, molts que caminen sols, algunes llàgrimes, els peus i les cames cansades... però amb una intuïció compartida que els va fer sortir un bon dia, i una actitud de recerca que ja és una actitud per a tota la vida.
Com ells, jo també em sento en camí, sense massa seguretats ni conviccions, només les essencials. Com ells, jo tampoc vull instal·lar-me ni pensar que el Camí s'acaba quan s'arriba a un lloc físic. El Camí és la metàfora de la mateixa vida. El Camí és, en essència, la vida mateixa.
Teresa Gomà, rscj
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.